Records càlids.

Un relat de: Enric Monreal i Grañé
La veu dolça d’algú conegut, d’una dona, una noia, jove, massa jove. La llum del sol i l’escalfor a la cara. L’aroma del cafè temps enllà d’haver-ne pres l’última tassa. Un nen petit, molt petit, i desconegut que somriu en veure’ns. Uns ulls bonics i vius, amb història. Aquesta boca. L’aler fresc d’una noia quan ens parla. L’aler càlid d’una noia a l’orella, o a la nuca, o prop de la boca, o...
Un pijama net. La companyia i riure.

Somriure i mirar, i que et mirin. La platja, el batec de l’aire. L’aigua. Beure un got d’aigua amb la gola seca, beure d’una gerra d’aigua amb la gola seca, beure d’una garrafa d’aigua amb la gola seca.
El sucre sobre l’escuma del cafè. Pa amb oli. L’olor de la vainilla. Llet amb galetes. Les converses alienes. L’alegria aliena. La nutela. La pluja a la cara. Estirar-se. Apujar-se els mitjons. El tabac que no esgarrapa la gola. Pensar i comprendre. El “clic”quan entens un problema matemàtic.

Trobar el lloc un cop perdut. Seure i descansar. Un riure desconegut. Topar mirades al tren. Descobrir una piga oculta. El regust d’un bon àpat. Saber explicar i commoure. Les vivències. Veure ballar. Cedir el lloc a una dona embarassada, a un home vell. Dur la caçadora de cuir i ser més amable que mai. Ajudar a algú que no coneixes, ajudar a algú que coneixes, ajudar a un conegut de sempre. Caure i que algú t’ajudi a aixecar-te. El matí en que et trobes bé rere la malaltia.

La música, sobretot la música. Treure la pedra de la sabata. La pols als raigs de llum. Les crispetes amb mantega. Fer alguna cosa amb les mans. Rebre una carícia quan se n’anava a donar una. Alçar al puny perquè creus i estàs segur. Reivindicar. Córrer. Córrer i cridar. Un orgasme compartit. Encaixar coses unes dins les altres. Els “gallifantes”. La teoria d’un nen.

Recordar de cop i volta. Un acudit dolent explicat amb molta gràcia. Convidar. Dormir a terra, o a un racó. Les veus llunyanes dins d’una tenda de campanya. Acabar un treball. Sortir d’un examen. La seva olor. Llevar-se d’hora per gust. Un bon àpat. Fer-li el dinar a ella. Les nits a les fosques sentit el vent. Veure ploure per la finestra. Aprendre a tocar un instrument. Llegir fragments inconnexos.

Cantar sense por. La gespa. Pixar al camp. Els bunyols de bacallà. Un quebab. Veure fondre’s el gel. Molestar a les formigues. Deixar de plorar i riure-se’n. Retrobar alguna cosa, retrobar a algú. Redescobrir. Reconèixer. L’olor del terra humit. Les sabates de nen. Sentir-se útil. Solucionar un conflicte. Un postre dolç però no empalagos.

Anticipar una paraula. Coincidir. Sincronitzar. L’olor a net. Les coses que vibren. No ser ni l’últim ni el primer. Trobar i esperar. Tornar després de... Deixar les coses a l’aire. Fer riure a algú. No tenir por. Sobretot no tenir por.

Sentir-se útil i desitjat.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    rober | 12-09-2018 | Valoració: 10

    Un clam a la vida.

l´Autor

Foto de perfil de Enric Monreal i Grañé

Enric Monreal i Grañé

20 Relats

11 Comentaris

19708 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nat al 82. Estudiant de filosofia, actor i dramaturg, dibuixant. Interessat per la literatura de terror, fanàtic d'E.A.Poe, H.P.Lovecraft i Stephen King.
Enamorat de la bohèmia.