Per ells i per Ella.

Un relat de: Enric Monreal i Grañé
Ella seguia allà.
Fosca i humida. Podia sentir-ne l’olor. No feia gaire em desagradava la seva presència. M’espantava. Però ja no. Ara la mirava amb compassió. Plorava per ella. Plorava tota la nit i passava els dies intentant comprendre la seva visita. Fumant amb violència i estripant teles tacades d’impertinències.
Cridant de frustració.

L’art s’havia corromput.
No era una novetat, evidentment, però darrerament aquest mal s’havia estès més enllà del que la imaginació podria creure. Artistes naixien de mares que no els estimaven. S’obrien camí a mossegades com feres salvatges, reivindicant la incomprensió del seu talent. Alçant la veu en proclames que no resultaven ser res més que mers discursos banals. Pregons d’autoajuda. Els artistes vagaven per la terra sense rumb, creient-se millors que els altres. Alimentant la seva bogeria amb la contemplació de la seva pròpia obra.
Avortaments estripats d’entranyes purulentes.

I ella seguia allà, mirant-me.
Fosca i humida. Clavant-me els ulls, escrutant-me. Fosca i humida com el cadàver d’una jove ofegada dins les fosques aigües d’un llac putrid. Mirant-me. Interrogant-me des de la cantonada més solitària de la meva cambra.
Cada nit. Cada nit. Cada nit...

La necessitat ja no guiava als artistes.
El neguit vital de l’expurgació els havia abandonat (si és que en algun moment els havia acompanyat). Creaven en sèrie, com empleats de cadenes de muntatge frenètiques. Fills de la nova era. Devots del capital. Dogmàtics ignorants...
Plorava per ella, i plorava per ells.
Pels artistes i per la Musa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Enric Monreal i Grañé

Enric Monreal i Grañé

20 Relats

11 Comentaris

19655 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Nat al 82. Estudiant de filosofia, actor i dramaturg, dibuixant. Interessat per la literatura de terror, fanàtic d'E.A.Poe, H.P.Lovecraft i Stephen King.
Enamorat de la bohèmia.