Recordant... res

Recordes aquella nit?

Entre llençols, acariciant-nos en la foscor
dels llums apagats, que se'ns empassava
cap a un lloc millor, on els segons eren... vés a saber,
¿dies?

La recordes, digues, la recordes?

Recordes aquells riures, mig amagats entre llençols,
descalç(a) i sense roba. Únic equipatge,
la teva (per tu la meva) pell.

La recordes ara?

Emmudint gemecs en la foscor infinita de la teva habitació. Entre els llençols del teu llit i tu (entre els llençols del teu llit i jo).
Insípid alcohol que, mentre, reposava a la tauleta, glop amunt i avall
les boques que se separaven sols per xarrupar la droga que no eres tu (la droga que no era jo).

I ara? Fas memòria?

Aquell pòster del Che, observador i gens vacil·lant, roig
(he he, com nosaltres entre els llençols, suposo). Acariciant-nos, a la fi, entre glopada i glopada, suant, confonent rius (jo) amb mars (tu), observant la foscor imaginant el teu somriure de feia dies d'aquella mateixa nit al pub.

Ho recordes?

Perquè...





Trobo a faltar allò que no va passar.