Reclús

Reclús en la foscor,
D'una vida negra,
D'una vida desgraciada,
Dins d'una habitació tancada,
Envaïda per la negror.

No pot escapar,
Però ho voldria,
Al seu destí,
A la seva vida.

És com un ocell,
Tancat dins d'una gàvia,
Que no pot arrancar el vol,
Pel cel, que és la seva terra.

S'ha quedat tancat,
En un caixeta d'or,
En un diamant en brut,
I no en pot escapar.

Reclús,
Resta reclús,
Pels seus sentiments,
I en els seus sentiments.