Realment nose quin titol posar-li....potser només necesiti tres lletres: RES

"No surt res..."
poques paraules però suficients per fer que el meu cor es paralitzi i dels ulls em vessi una llàgrima freda i silenciosa que simbolitza el meu resentiment...
"No tens res..."
com és capaç de dir això si fa un any que m'està medicant? em trenca el cor i veig com la meva esperança va sortint, barrejada amb les llàgrimes que no puc aturar...
"Ja no puc fer res..."
oh! no! les paraules més temudes he hagut d'escoltar, ja no pot donar-me res...res...i ara que? que faig jo?
"Hauràs de provar amb un altre especialista, el de circulació per exemple..."
el que em faltava...ara se'm lleva de sobre! segueixo plorant però ara és d'impotència i rabia...
"Em sap greu..."
com?? ufff no m'ho crec! ell dorm ben tranquil cada vespre sóc jo qui pateix mal...si pogués dir-li el que sento...ara no em sentiria així...
"Torna quan sàpigues que tens..."
com si li importàs...i la mare, perque no diu res? ella es qui lluita per les dues, jo ja no tenc forçes per fer-ho i a sobre no puc parlar, les paraules només em colpejen la ment i em maltracten fent-me entendre que m'he de quedar així per sempre...

* * *

"Em rendeixo..."
per fi he pogut parlar! després d'una hora dins el cotxe, mirant cap a fora sense un punt fix, mentre les llàgrimes es desplaçaven galta avall amb aquella fredor que les caracteritza, he pogut parlar... ara només necessito aprendre a deixar de plorar...

* * *

ooh piano...s'ha acabat
ho eres tot, pero ens han separat
faré sonar melodies sense final
però no pas amb les tecles, ho faré amb el cap...