Realitat

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/

Hola prudenci

Deu ni do amb la teva poesia. M'ha resultat colpidora i brillant alhora, mesurada, paraules exactes, versos perfectes. No t'he pogut llegir tot, últimament has fet una estrabada i no t'he pogut seguir de tant que has publicat en poc. Però el que he llegit fins ara només m'ha deixat bon gust de boca, així que et seguiré, encara que sigui a peu coix i poc a poc. Trobo la teva poesia, en moltes ocasions, d'una abstracció que fa deixar de fixar-se en què dius i centrar-se en com ho dius, produeixes emocions amb les paraules que, com he dit abans i més d'un comentarista t'ha dit abans que jo, semblen insubstituibles ja que formen part d'un tot harmònic. Podria dir que ets la poesia en sí mateixa, ja que cada poema té la seva composició oportuna, la seva mètrica clavada. Caldria però, destacar que a cops desprens un aire tènue, una sensació de derrotisme o tristesa que capfica, que fa que la sensació esdevingui melàngica i no sé si sempre que això passa és perquè t'ho proposes, o per què et surt així sense voler.
No et poso un 10 perquè la perfecció no existeix, però em costaria poc posar-te'l.

Brillant, amb unes paraules mesurades, sembla, des de la distància.

M'ha agradat molt.

Sergi