Realitat

Hola prudenci

Deu ni do amb la teva poesia. M'ha resultat colpidora i brillant alhora, mesurada, paraules exactes, versos perfectes. No t'he pogut llegir tot, últimament has fet una estrabada i no t'he pogut seguir de tant que has publicat en poc. Però el que he llegit fins ara només m'ha deixat bon gust de boca, així que et seguiré, encara que sigui a peu coix i poc a poc. Trobo la teva poesia, en moltes ocasions, d'una abstracció que fa deixar de fixar-se en què dius i centrar-se en com ho dius, produeixes emocions amb les paraules que, com he dit abans i més d'un comentarista t'ha dit abans que jo, semblen insubstituibles ja que formen part d'un tot harmònic. Podria dir que ets la poesia en sí mateixa, ja que cada poema té la seva composició oportuna, la seva mètrica clavada. Caldria però, destacar que a cops desprens un aire tènue, una sensació de derrotisme o tristesa que capfica, que fa que la sensació esdevingui melàngica i no sé si sempre que això passa és perquè t'ho proposes, o per què et surt així sense voler.
No et poso un 10 perquè la perfecció no existeix, però em costaria poc posar-te'l.

Brillant, amb unes paraules mesurades, sembla, des de la distància.

M'ha agradat molt.

Sergi