Qui ets?

Un relat de: AtzaVaRa

Vull saber qui ets,
ho he somiat,
però les onades
no em deixen
veure't.

Et vols descobrir
a tu mateix
però sembla que
a vegades aparegui
un príncep de la boira
i t'ho impedeixi.

I jo m'ho miro,
com una nina
en miniatura
i et regalo la lluna,
plena i de perfil,
que és tot el que tinc.

Comentaris

  • instants | 27-09-2005

    Els camins avegades es separen...

  • Camps de Tristor | 26-09-2005 | Valoració: 8

    Hola!Saps a mi m'ha passat més d'un cop això que descrius al teu poema molts cops he mirat persones que he tingut tota la vida al meu costat i adonar-me'n que no les conec de res. Persones amb les que vic [els meus pares]jej i inclus els meus amics.
    Petons!
    Et seguiré llegint.
    CaMpS dE tRiStOR

  • un gran regal[Ofensiu]
    cassigall blau | 24-09-2005 | Valoració: 9

    precios!
    et mereixes l'altre costat de la lluna que, potser, algu la te guardad per tu.
    una abraçada

  • Es bonic[Ofensiu]
    AINOA | 19-09-2005 | Valoració: 9

    Diuen que qui dona el que te, no esta obligat a més.
    M'agradat molt el teu poeme, es breu però profunt.
    Una abraçada noia.

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de AtzaVaRa

AtzaVaRa

96 Relats

393 Comentaris

134329 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:


"No s'entenia la cançó de la nit,

de tan clares com eren les paraules."


Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)




txe_underground@hotmail.com

www.fotolog.com/atzavara