Qui ets?

Un relat de: Silvia8
Allà estava, al mig de la sala, convidant-me com cada matí a veure’l. Ens mirem i jo li pregunto "Qui ets?". Ell no em respon, només es limita a contemplar-me. Sé qui és, però no el conec, tot i així tinc la sensació que ell sí que em coneix.

El seu silenci em turba. M’enrabio i ell també, i penso, com cada matí, quin dia em decidiré a treure aquell mirall.

Comentaris

  • Marteta | 19-04-2013

    Sovint, els pitjors desconeguts podem arribar a ser nosaltres mateixos... trist però cert!

  • L'altre jo[Ofensiu]
    Teresa | 25-03-2013

    Un escrit molt breu que obre una porta a la reflexió. A l’altra banda del mirall, què hi queda? Quina part de nosalatres hi amaguem? Tot un misteri.

  • L'altre jo[Ofensiu]
    Teresa | 25-03-2013

    Un escrit molt breu que obre una porta a la reflexió. A l’altra banda del mirall, què hi queda? Quina part de nosalatres hi amaguem? Tot un misteri.

  • Mena Guiga | 24-03-2013

    És una 'ella' la que conté. ;) No?

    I ,sí, és un misteri. Qui hi ha amagat rere aquells ulls si els mires fixament i estona sense parpellejar? Jo m'hi he vist deformada i he vist un indi i éssers d'altres planetes (per això sóc tan cosa rara! :) ).


    Mena

  • Inquietant[Ofensiu]
    chusteriana | 24-03-2013 | Valoració: 10

    Per reflexionar i molt! Enhorabona.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Atlantis | 24-03-2013

    M'ha agradat, perquè és veritat :qui ets? qui som?

  • Sóc jo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-03-2013 | Valoració: 10

    El mirall, escola d'aprenentatge. Bona valoració d'una estona davant del mirall.

l´Autor

Silvia8

7 Relats

26 Comentaris

7239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85