Estima'm

Un relat de: Silvia8
Ella atansa el seu rostre a l'envà de la cambra de bany i sent el soroll de l’esforç d’ell al alçar-se, i imagina els seus braços en tensió, la seva musculatura al màxim. Sent com ell renega al caure l’ampolla de sabó – Coi, merda, merda, merda! -. Ella acarona suaument la porta que els separa. Sent el xipolleig de l'aigua quan el pes d'ell entra dins la banyera i sent els seus moviments forçats, feixucs i acurats quan ell intenta estirar el seu cos.

Silenci.

Mig estirat a la banyera, ara diferent, mira el sostre blanc, aquest queda emboirat per imatges que mai oblidarà. Allà nu, és l'únic lloc on pot plorar, enrabiar-se i cridar en silenci perquè sap que ella està darrera l'envà. Sent el seu silenci, el seu dolor i el seu desig.

Al passadís, ella assossega la seva respiració accelerada mentre estreny els seus punys amb ràbia. Sent els crits d'ell en el seu cap i veu les seves llàgrimes. Les seves mans palpen el seu cos, el desitja més que mai. Agafa el pom de la porta i el gira lentament, obra i entra.

Un cop dins, les seves mirades es creuen amb una forta intensitat, senten que quelcom els embolca, acostant-los, unint-los i per uns segons resten com si fossin només un. Senten el seu cos ple. Senten un desig intens. Però aviat la màgia s'esvaïx, la realitat ha tornat. Tots dos a la vegada senten com els crida “Sóc aquí!”. Ell abaixa el cap vençut, i el seu cos queda impregnat per la derrota. Ella la defuig, li pega, li escup, l'esborra i, amb un somriure en el rostre, s'agenolla al costat de la banyera i agafa el sabó caigut.

Ell observa els seus moviments en silenci. Es delecta amb la delicadesa que ella s'ensabona les mans, com se les frega, veu com el sabó creix i regalima pels seus braços. Ella endinsa les seves mans dins l'aigua i la respiració d'ell s'accelera mentre ella acaricia les seves cames. Ell no sent el tacte d'ella, però nota el seu amor.

Ella s'aixeca i es treu la camisola mentre ell la mira amb excitació. Suaument, ella entra dins la banyera. Ell tanca els ulls, mentre ella s'asseu sobre ell. La desitja però no fa res. Resta impassible, ni tan sols es capaç d'aixecar els seus braços vius i amanyagar-la, perquè té por del que ara és diferent. Obre els ulls, i la contempla, els seus cabells, els seus ulls, els seus llavis mig oberts, sap el que vol, ho sent i llavors deixar anar una llàgrima que llisca pel seu rostre. Ella la recull, passant-li un dels seus dits, li besa els llavis, els pòmuls, els ulls. Ell se'n desfà de les seves carícies girant el seu rostre cap a la porta i la veu, allà està, mirant-lo, esperant-lo. Ella acosta els seus llavis a la seva orella i li diu - Deixa de mirar la maleïda cadira de rodes i estima'm -. Ell es gira, la mira, aixeca els braços i les seves mans agafen el seu rostre, l'acaricia amb amor, mentre es va acostant fins que es troben.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    chusteriana | 06-04-2013 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha eriçat la pell.
    He pogut sentir la ràbia, el desig, la frustació, l'amor, entrellaçats en un història molt sensible, delicada però real.
    Felicitats.

  • Re: Bocabadada[Ofensiu]
    Oke | 26-03-2013

    Salut Silvia8,

    Un relat ple de sensibilitat. Un tema gens fàcil de tractar sense caure en la sensibleria i que cuides molt bé. Enhorabona!

    T'agraeixo els comentaris que has deixat al meu aparador. Ensopeguem!

  • Emotiu[Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-03-2013

    Un tema difícil, tractat amb habilitat, tendresa i molt respecte. Una lliçó per a insensibles. M’ha arribat molt. Enhorabona.

  • Un final d'esperança[Ofensiu]
    Illadestany | 22-03-2013 | Valoració: 10

    Molt bo; manté la tensió fins al final, on l'escrit s'explica a si mateix, i no ens decep en absolut l'anterior espera. Dur, però esperançador.

l´Autor

Silvia8

7 Relats

26 Comentaris

7108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85