què vols per postres?

Un relat de: tim burton

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

El Lluís i la Sara van sortir de l'oficina remugant i insultant al seu cap, que els havia tingut quadrant els números fins a les quatre de la tarda. La Sara havia hagut de trucar a la Marina per dir-li que havien de deixar el dinar per un altre dia i s'havia quedat amb les ganes de saber com li havia anat el sopar romàntic amb el seu ex. El Lluís ja feia dies que estava de mala llet amb el seu cap i es repetia un cop i un altre que el proper cop li plantaria la canya. A la porta de l'oficina es van quedar mirant un moment, indecisos. El Lluís, home pràctic, valgui la redundància, va proposar d'anar a dinar.

Van entrar al restaurant de sempre. Un local on creien que per estalviar en llums i per oferir el menjar en racions petites i en plats quadrats ja podien presumir de modernitat. Després de protestar una mica per l'hora que era i, com perdonant-los-hi la vida, els va oferir taula i menú del dia.

El carpaccio, escarransit, i l'amanida d'alvocats van servir per rebaixar la tensió. Probablement també va ajudar l'ampolla de vi que van demanar per celebrar que era divendres. Amb el segon plat van deixar d'insultar al seu cap i van començar a parlar de futileses.

Feia tres anys que estaven a la mateixa oficina i, tot i que sovint dinaven junts amb la resta de companys o, més esporàdicament ells dos plegats, es coneixien ben poc l'un a l'altre. El Lluís sabia que la Sara havia estat sortint amb un noi, que la venia a buscar amb moto a l'oficina, però ja feia mig any ben bo que no el veia. La Sara sabia, perquè li havia dit la Maria, que era una tafanera, que el Lluís ho havia deixat amb la nòvia poc abans d'entrar a l'oficina, per això havia tornat de Girona. A la Sara li agradava treballar amb el Lluís perquè era força eficient i molt agradable. Només aixecava la veu quan havia de fer hores extra, i mai davant del seu cap. A més li agradava la loció d'afaitat que portava. Avui anava afaitadet. Al Lluís li agradava treballar amb la Sara perquè era decidida i enèrgica, a més a ell sempre l'havia tractat bé i si li havia de dir alguna cosa sobre la seva feina li deia a la cara, amb educació, però a la cara. A més, encara que anés vestida amb aquells vestits jaqueta horribles, tenia un culet preciós. Avui, a més, potser per culpa del vi, s'havia descordat un botó de més de la brusa i deixava veure un escot generós que generalment no deixava a la vista.

Quan es van acabar el segon plat, es va fer un moment de silenci. El Lluís, per trencar el gel va preguntar-li què voldria de postres.

La Sara se'l va quedar mirant. Sempre duia ulleres, el Lluís es va adonar que no s'havia fixat mai que tingués els ulls verds.

-Doncs... vull menjar-te la polla.

Es va fer un altre moment de silenci. Els dos es van aguantar la mirada, amb evidents dificultats per part del Lluís. Quan va venir el cambrer a preguntar si volien alguna cosa més, va estar inusualment ràpid i decidit.

-El compte, si us plau.

Ho va passar malament per sortir del restaurant, ja que els pantalons de pinces dissimulaven molt malament la seva violenta erecció. Van sortir al carrer sense haver-se creuat encara ni una paraula. Es van quedar mirant un moment, fins que la Sara va parar un taxi i li va donar la seva adreça.

Asseguts al seient de darrera, tampoc es van creuar paraula. Ella potser penedint-se d'haver-se tirat a la piscina. Ell sense saber exactament com actuar en una situació a la qual, reconeguem-ho, no estava avesat. Se li va ocórrer agafar-li la mà, però després va pensar que ningú no havia parlat de romanticisme. Va optar per posar-li la mà a la cuixa. Ella va contraatacar, posant-li la mà sobre el paquet. El taxista, que s'ho mirava pel retrovisor, va començar a suar.

El va dur fins al seu pis. Van pujar per les escales, amb el cul d'ella guiant els passos del Lluís. El pis era petit i molt cuco, decorat amb gràcia barrejant mobles de l'Ikea i records exòtics del Marroc i de Turquia. No hi va haver temps per fer cap visita turística. Es van abraçar contra la porta, llengua contra llengua, saborejant el menú del dia de l'altre amb fruïció. Ell va allargar les mans per prémer-la contra ell i la va engrapar pel cul. Va notar que no duia calces, o en tot cas alguna mena de tanga finíssim. L'erecció amenaçava de fer-li saltar el botó dels pantalons. Ella el va agafar de la mà i el va dur a l'habitació, d'una empenta el va asseure al llit. Es va treure la jaqueta mentre ell es treia la corbata. Es van treure els pantalons, mútuament. Ell s'anava a treure els mitjons, per imatge, però no li va deixar temps. La Sara li va començar a treure la camisa mentre li petonejava el coll. Ell va aconseguir, amb poca traça, treure-li la brusa, i deixar a la vista uns sostenidors negres que oprimien aquells pits generosos que havia entrevist dinant. Els nervis i la pressa el van entretenir amb la tanca mentre ella li treia els calçotets i li alliberava la polla, ansiosa. La Sara se la va mirar amb una rialla maliciosa. No sabia perquè, però no s'esperava que el noi que li passava els informes dels clients estigués tan ben servit. El va ajudar a acabar de treure els sostenidors i el va tornar a besar a la boca.

La Sara es va incorporar, vestida només amb un tanga amb ratlletes de colors, un collaret i les ulleres de montura de pasta. Li va engrapar el membre mentre començava a petonejar-li el pit, la panxa, el melic. Quan va arribar al final del viatge, va començar a petonejar-li els ous, la qual cosa encara va excitar més el Lluís. La Sara notava com encara se li posava dura i va preveure que la sessió duraria poc. Va començar llavors a petonejar-li, primer suaument, després amb voracitat, fins que se la va posar dins la boca i va començar a xuclar-la golosament. El Lluís, que encara no havia aterrat, va veure clar que no podria controlar tot allò, va intentar dir-li que estava a punt de correr-se, però no va poder articular paraula, o més aviat no va voler. Quan ella va notar el gust del semen a la punta de la llengua se la va treure ràpidament. Va deixar-se-la esclatar a la cara, esquitxant-li el nas i les ulleres. Va llepar-se els llavis, amb un somriure, però no va voler deixar decaure tot allò. Sense deixar-lo descansar, se la va tornar a posar a la boca.

El Lluís no va tenir ni temps de sentir-se cansat. De seguida va tornar a trempar. Després, quan hi pensava, no sabia si l'havia excitat més la mamada o la imatge de la Sara, la seva companya de taula, amb un tanga multicolor i les ulleres esquitxades de semen.

Veient que s'havia recuperat, la Sara va deixar-li lliure el membre i se li va asseure damunt. Ell li va abaixar el tanga, amb cert disgut, mentre amb els dits li repassava el cul i el pubis, que lluïa un triangle perfectament retallat. Li va enfonsar els dits al cony mentre li devorava aquells pits que mai hauria imaginat que s'amaguessin sota la brusa de la seva companya de feina. De seguida va notar que ella estava tan excitada com ell. Es van mirar, àvidament, i va deixar que la seva polla llisqués dins d'ella. El va rebre amb un gemec i una mossegadeta al llavi. Va començar a empényer suaument, incrementant el ritme, fins que a cau d'orella, entre esbufecs, li va dir si es podia girar. Ella es va posar de cara a la finestra, que llavors es va adonar, que estava entreoberta. Ell li va entrar des de darrera, engrapant-li ben fort els pits. Van tornar a gemegar, l'excitació no els va deixar regular el ritme, ella tocant-se, gemegant i movent-se compulsivament, ell aferrant-se als seus pits com si li anés la vida. Es van quedar estirats al llit, abraçats, fins a l'hora de sopar.

Li va fer un arròs amb verdures, rissotto, ho va anunciar ella pomposament. Van estar xerrant, de tot i de res, i es van acomiadar amb un petó als llavis, sense llengua.

El dilluns a darrera hora, just abans de tancar l'ordinador, la Sara va rebre un mail. "Què voldràs per postres?". "Xocolata" va contestar, junt amb una cara riallera.

Comentaris

  • Molt bon gust...[Ofensiu]
    RATUIX | 08-11-2007 | Valoració: 9

    en la manera d'escriure. Un relat amb el punt just de tot. Prou lleuger sense perdre consistència i agradablement simpàtic.
    A mí, personalment, no em ve de gust el dolç després dels àpats...Però m'encanten els postres com aquest.

  • oh...[Ofensiu]
    Lolita | 07-11-2007 | Valoració: 10

    uns postres que molaria menjar de tant en tant, aquells capricis tan espontanis... mmm... jajaja

    molt adients per la teva persona!! jajaja

    petons cervecero!

  • a que no...[Ofensiu]
    Lolita | 05-11-2007

    endevines qui sóc, senyoràs? :P


    petons!

  • Baiasca | 28-10-2007

    m'ha agradat molt! és divertit i amè, i gens groller sense ser carrincló, cosa que a vegades trobo díficil de fer en aquesta mena de textos...

    :P

    Gràcies.

    YasS

  • hola de nou![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 16-11-2006

    Perdona, no sé perquè vaig creure que eres una noia jeje. Gràcies pel teu comentari! ;)
    Només per si el vols llegir: I per postres?

    Passa't algun dia pel fòrum a saludar!
    Petons.

  • hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 15-11-2006 | Valoració: 9

    Una altra història típica, amb moltes coincidències en certs detalls amb l'altre relat. Tot i així, també està força bé i això del postre... és una idea molt bona i "simpàtica" jeje.
    Per cert, jo també tinc un relat sobre els postres... ;)

    Petons!

  • un bon relat,[Ofensiu]
    Leela | 15-11-2006

    escollint (com el teu segon: els principis de la termodinàmica) una situació inicialment quotidiana que acaba tornant-se en unes experiències molt estimulants i suggerents.... M'ha agradat molt, també els principis... Com diu Unaquimera, el recordaré si em pregunten què vull de postres....:-)

    Bona entrada a RC!

    Abraçades,

    Leela

  • Vaja![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Després de llegir aquest relat, ja mai més podré tornar a fer amb indiferència aquesta pregunta tan habitual: suposo que a partir d'ara se m'escamparà un somriure inevitablement!

    Gràcies per aconseguir-ho: avui dia, cada cop que somriem guanyem salut!

    M'encanten els relats que demostren sentit de l'humor; en aquest cas, a més a més, el text va directe cap a la vessant eròtica, sense problemes narratius ni descriptius. El resultat, molt agradable i ben compensat.

    Tornaré per aquí a veure més relats teus, ja que ha estat un plaer descobrir-te.

    De moment, t'envio una abraçada virtual però sincera per celebrar la coincidència,
    Unaquimera

  • Sí, com diu la Ligeia, un bon relat eròtic![Ofensiu]
    Arbequina | 09-11-2006

    Diguem-ne que m'ha "estimulat".
    La veritat és que des de la situació fins certs detalls molt ben triats, aquest relat està molt ben parit.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

  • Bon començament[Ofensiu]
    Ligeia | 07-11-2006 | Valoració: 8

    Un bon relat eròtic i una bona entrada a Relats en Català. Benvingut!

    Encantada de llegir-te.

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: