Que us puc dir...

Un relat de: prudenci

Qué us puc dir jo del que m´ha passat?
Tot pertany al passat i a una llar encesa
No en faré cas d´aquell foc que em fa mal
Vaig a contar el que al meu cor hi pesa.

Sóc un botxí de mi mateix potser
M´he fet molt mal a aquesta vida arrel
Del bens i del mals i de coses corpreses

Ja de molt jove vaig encendre el foc
De la bojeria que ara m´ha fet merma
Tot es paga en aquest món
I no tinc cap soport per dur-ho a terme
sense la ma oberta.

Amics ajuden, altres em fan mal,
D´aqui s´atrau les ánimes més nobles
I el moment i el detall
De viure sense ,si,
Es una llar encesa amb els meus propis mobles.

Ja no tinc casa, ja no tinc veïns,
Ni inc muller per durme al llit de noces
Per no tenir ni tinc cap fill tampoc,
Tant sosls em queden totes les portes closes

Va començar un dia de Setembre
Fent el Tarot i fumant-me dos mais
Ho he arrossegat una vida sencera,
Ja s´ha apagat el foc que jo tenia abans.

De la frescor no em queda fortalesa
De joventut ben poca n´he viscut
Donc cops al mall de una vida encesa
Per trempar las paraules que altre temps he tingut

Ja cap dolor pot donar-me alegria
Ni cap entesa pot donar-me calor
Ja sols em queda l ´ unica bellesa
Que és mirar-me a Déu fit a fit , cor a cor.




Comentaris

  • et faig costat[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 10

    molt em temo què massa tard

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: