Què són els sentiments?

M'agraden els autors que saben fer reflexionar al lector, que deixen alguna pregunta a mig contestar. Crec que el tema que has tractat té més potencial si l'escrius des d'un punt de vista una mica literari que parlant-ne així racionalment (en format d'assaig). Hi ha alguns relats per aquí que més que parlar de "sentiments", estan fets de "sentiments".

Bé, en tot cas et deixaré la meva reflexió sobre el tema.

Hi ha paraules que el diccionari defineix d'una manera una mica absurda (heu buscat mai, per exemple "tres"?). Són conceptes que s'aprenen sense raons però que, en tot cas, són obvis. Podem associar paraules als sentiments perquè els compartim en gran mesura. Tot i que amb matisos, tothom entèn com es sent una persona si ens diu que està "malencòlica" o "il·lusionada".

En última instància, suposo que seria poc poètic apropar-nos a la nostra condició animal i entendre els sentiments com a sofisticació dels instints.

Segueix pensant, segueix escrivint.

No sabia pas que existia aquest relat, fins que avui algú m'ho ha comentat. No m'ho esperava pas, però t'ho agraeixo de tot cor. Considero que no hi ha millor regal, que no hi ha res millor al món, que algú et dediqui uns versos, unes paraules,un escrit...

agraïda també infinitament pels comentaris que vas deixant en aquells petits trossets de mi aquí publicats.

M'agrada fer reflexionar la gent, potser per això no ets el primer que pensa que sóc misteriosa...je,je,je! Però en realitat sóc ben transparent.

I m'agrada també el relat, tu també m'has reflexionar ami!
Em considero esclava total dels sentiments i els versos que els intenten, amb més o menys gràcia, reflectir-los.

Com és possible que hi capiguin tots dins una sola paraula... sembla màgia. Potser ho és.

Gràcies un cop més pel relat, aquests gestos m'emocionen no saps fins a quin punt.

Aprofito per desitjar-te Bones Festes!!!!

Un dolç petó

= Perestroika =

Crec que sense ells, poca cosa seriem...que fariem sense aquelles sensacions que sentim quan estem alegres, enamorats, nostàlgics?
Poca cosa...per no dir res...

M'ha agradat molt aquest relat, et felicito, per aixo, mira... et poso un 10!

Gràcies, per donar-me la oportunitat de conèixe't.
I gràcies un altre cop pels comentaris!
Una abraçada.

Mireia

Pensaments en veu alta, reflexions que sorgeixen d'aquesta necessitat de comprendre.
Crec que hi hauria potser tantes definicions per la paraula sentiment com persones i milers de matisos que encara la farien més voluble i etèria, alhora que més rica.
Crec que exposes la sensació de tot allò que et transmet aquesta paraula que abarca gairebé l'essència de l'ésser humà i ens deixes la porta oberta per intentar reflexionar sobre un tema ampli, profund i ambigu.

Aprofito per saludar-te, espero llegir més coses teves.

Una abraçada!

M'agrada't perquè intentes donar resposta a quelcom que dius que no en té. Per part meva, i a l'igual que tu, crec que els sentiments no tenen definició possible: els sentiments es senten i res més i si no els sents doncs...malament rai! jeje
Has escrit un relat molt boniquet!!!
Petons
Per cert, m'agrada el teu nom: L'epicurista Pol (Epicur era un geni!)

Anneta