Comprensió

No ho puc creure,

Caminant sense rumb per un mar blau,
Cercant una reflexió,
Creuant camins perduts en la foscor,
Mirant ulls cecs que ja no saben comprendre

Nosaltres som segons;

Naixem, sentim. I respirem aquest aire.
Creixem, aprenem. Seguim sense comprendre,
I al final:
Expirem

I total per a què?

Per a enganyar-nos entre nosaltres,
Per enfadar-nos i parlar de fal·làcies.
Perquè ens peguem i ens odiem,
Per desar l'ànima al llevar-nos cada matí.

Però, no érem lliures?
No havíem d'estimar?

No podem creure en la incoherència.
No podem dormir entre tants remordiments.
No podem viure entre patiments que ens comprimeixen el cor.
Pensàvem que érem l'únic ésser amb raó.

No ho podem creure.

Naixem per morir sols,
Per mentir un i altre cop.
Somiem per caure tantes vegades
En un món sense sort.

I volar...
Per què?
Viure...
Serveix?
Seguir...
Ens du enlloc?

Omplim pàgines senceres de tinta densa i negra
Cremem milers d'hores per buscar una idea que ens deixi ser lliures
Idea que creuran absurda
Que ningú no entendrà

Vivim per ser nosaltres mateixos
Per viure sense comprensió
Pol i Pere, comprenent la incomprensió