Seguim caminant

M'ha encantat la frase: "Cal crear una frontera entre la mort i la llibertat."
Feia dies que no et llegia,i sempre que ho feia hi determino una gran (r)evolució.

Salut mestre.

molt bo el poema. Encara que no ho tinguem cla tots hem de seguir el nostre camí i ningú ens pendrà la llibertat del mot

Diuen que davant d'un dibuix, d'una pintura, l'autèntic missatge no el diu l'obra, sinó l'observador. Amb els textos crec que passa el mateix.
I és que no sé ben bé en què pensaves en escriure això, però en llegir-lo m'ha fet la sensació que estaves plasmant una lluita existencial: l'ésser humà intenta lluitar, per tots els mitjans, contra la buidor que representaria no tenir un camí, no saber res. És per això que ens inventem Déus, o busquem raons de viure, lluites per portar a terme, etc. Entenc, també, que proposes la ploma i l'escriptura com el teu recurs, la teva manera de no sentir-te perdut pel fet de no significar res en aquest univers buit: amb la ploma lluitaràs (literalment) per aconseguir la teva llibertat personal, per no sentir-te sense res. La ploma, com l'espasa, omplirà la teva vida.

Mai m'ho havia plantejat així, però m'agrada pensar que escriure fa que la meva vida sigui una mica més completa. És recomfortant. Per tant, sigui quina sigui la idea original que et va impulsar a escriure aquesta reflexió, jo em quedo amb aquesta bonica conclusió. Espero que no et faci res, jeje.

Salut!

PD. Per cert, si estàs per industrials de la upc, estudiem molt a prop. Agafem la mateixa parada de metro (jo faig física).

M'ha agradat moltíssim aquest poema. Per sobre de tot, la sinceritat que traspua. Hi veig refelctits sentiments que els reconec com universals, i amb els quals em puc sentir identificada.
Més avall et demanaven qué és la llibertat, bona pregunta, jo també m'ho demano sovint.

És la primera vegada que llegeixo un relat teu, en llegiré més, segur.

M'ha agrada la teva empenta per continuar endavant. Molts cops sembla que no estarem capacitats o no tindrem prou força per fer la nostra tasca, per viure, per superar tot el que hem de portar a sobre i els entrebancs que ens trobem pel nostre camí. En canvi, sense saber com o amb una màgia interior, la ploma en el teu cas, arribem sempre a la meta que ens proposem: hem de fer el camí.
Els meus ànims i la meva gratitud per teu comentari al meu poema.
Fins la propera.
aiguasalada

M'agrada molt aquest relat. Curt i impactant.

Ah, llibertat!! Què faríem sense tu?? Algú em sap dir si el plaer és més important que la llibertat quan no hi ha llibertat? I algú em pot dir en què consisteix la llibertat??