Que no s'escapi el moment...

Un relat de: joandemataro

De cap a peus,
de cel a terra.
Íntimament arrapats,
fonent-se en un sol cos
amb l'escalfor d'un desig compartit.
Resten quiets,
i fent solemne aquell moment
es desperten els sentits.
Olors de sexe
es barregen amb perfums
i regalims de passió
ressegueixen el seu queix...

Arrapats de cap a peus,
del cel a terra.
Els seus talons als turmells,
al pubis les seves natges,
abraçant-la per darrere
tan suau com fortament...
que no s'escapi el moment.
I olorant els seus cabells,
resten quiets.

Aillant-se del món sencer,
no necessiten res més.
No es veuen, tampoc els cal.
Amb el somriure dels llavis,
satisfets i confidents
es proclamen… amor etern.

Comentaris

  • QUè tindran[Ofensiu]
    patata | 20-05-2010 | Valoració: 9

    aquests cabells perquè la seua olor ens deixe tan embelesats? i perquè aquests moments són, a pesar del teu acertat relat, gairebé indescriptibles?

    M'agrada la teva descripció crua, però no diria mai amor etern en una escena així, amor etern s'ha de poder dir en fred, sense estar completament satisfets, sense anar borratxos d'aquests regalims de passió.

    És com la dita, que mai facis promeses si has begut cerveses de més ...

    És difícil conservar el accent entre tant de català i una mica l'he perdut ja, però s'ha de seguir intentant!

    Una abraçada i moltes felicitacions. Fins aviat.

    Anna Patata

  • Un moment apassionat[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-05-2010 | Valoració: 9

    Torno a visitar-te, segueixo on m'havia quedat... i trobo avui un altre deliciós poema, eròtic i delicat, apassionat i delerós, sensorial i sensual.

    Crec que si et va agradar SENSE t'agradarà A M B: en els versos darrers podràs trobar, a més, una feliç coincidència amb aquest moment que no s'ha de deixar escapar... ;-))

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera