Que no s'acabi l' espelma

Que no es perdi la màgia.
Que no es trenqui el fil,
que la nit és massa bonica
per posar-li fi.

I arribà el cant de l'alosa , i el despertar dels enamorats ja s'ha fet realitat.

Això de l'amor, això de l'amor...
un trist adéu al despuntar els primers rajos de sol, un bes i una carícia. Fins a la nit.
Aquest amor nocturn és massa maco per creureme'l. No és un somni, tinc present que et vaig tenir anit entre els meus braços.
Massa bonic per assimilar. Dos acords de guitarra lenta, el sol deixa el pas a la lluna... i l'amor reneix.
Com el lliri fi i delicat que poc es fa notar, però saps que hi és.

Com l'amor que floreix.