Cercador
Quatre baudelairianes
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
BAUDELAIRIANA (i)
Et demanes d'on ve la melangia
d'un passat que potser mai no habitares,
d'on sorgeixen sentors mai olorades?
On radiquen els móns d'on procedies?
Has ofert als teus déus milers de versos
sense sentit, paraules gratuïtes,
esgarips de dolor de fortuïtes
víctimes dels teus somnis ja dispersos!
I al teu entorn, veus com es van marcint
les Flors del Mal que amb fruïció llegies
ocult a un llit on anaven morint
la il·lusió, també la hipocresia.
Tant desamor et feu sentir culpable
de no haver mai previst l'inevitable.
BAUDELAIRIANA (ii)
Dubitatius, com arbres sense copa,
creixem , perduts, ferits per la disbauxa
d'aquest futur desempés de la rauxa
del fred passat que, tant llunyà, s'apropa.
I passegem endins l'Infern, escàpols,
Dants innocents, perduts de Beatriu,
tot somniant una Mort que ens somriu,
i ens crida i ens atrau i estira els braços.
La nostra pell sera llit per l'herbatge
descomunal que ha de crèixer, floresta
d'un amatent inici de breu festa.
Ocultarem les flors dins el boscatge
i mentre alcem, cerimonials, el calze
perbocarem, indòmits, sota el salze.
CICLE VITAL (iii)
Ha de ser roig, el capaltard, l'espera
d'aquesta nit brevíssima i esquerpa,
silenci fred que sobre mi projecta
l'horror al buit que el vent transforma en fera.
Sóc l'animal ferèstec que aparella
llunes i sols d'un ignorat planeta,
sàtir furtiu que de nit és burleta,
de dia greu i formal, mai trapella.
Ha de ser blau, el matí, feu-lo nèixer
de dins d'un ou posseït d'una espècie
d'au revifant de la mort, talment Fènix
que entre les cendres del mal, trista reixa,
desempresona l'esglai, les absències
que ens fan sentir segurs en la imprudència.
OCCIT PELS ULLS (iv)
El motiu va ser una ombra, o vas ser tu,
la que m'occí amb els ulls i em va sotmetre
al neguit de les veus, al pou absurd
on he caigut fa temps, i on m'hi he de perdre.
O fou tal volta el vent, fred i maldestre,
udolaire i esquerp, alhora astut,
que em va dur fins el port del riu celest
d'on parteixen vaixells fins els teus ulls.
En ells s'han diluït els meus insomnis,
per ells he blasfemat cent mil vegades,
dins ells he desitjat tastar recòndits
racons on acabar les passejades
amb que ofego les penes més amargues
mentre vesso elixirs devinguts llàgrima.
Comentaris
-
UN BON INVENT...[Ofensiu]Jaume VINAIXA SOLÁ | 10-08-2010 | Valoració: 10
...això de: L´EDITORA DESTACA que ens permet als nouvinguts retrobar poemes escrits fa un cert temps. Em considero prosista i, tot i que he escrit una trentena de poemes, em causa un respecte tan profund la poesia que, desgraciadament, l´allunyo i me´n allunyo. Ja ho escrit en algún altre comentari: RC m´ha retornat l´interès per aquesta branca -potser la més noble- de la literatura.
Fidel al que acabo de dir, sóc incapaç de fer crítiques èticament autoritzades als vostres poemes. Però. talment com em passa amb la majoria de les arts, sí que puc dir amb tota llibertat: M¨AGRADA - NO M´AGRADA.
I, el teu poema M´HA AGRADAT i força. O sigui que, aniré tafanejant amb paciència els altres 96 RELATS PUBLICATS.
Moltes felicitats.
Jaume -
Recolzament[Ofensiu]deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble
-
Vaig llegir Baudelaire quan era jove[Ofensiu]hipocrates | 03-07-2007 | Valoració: 10
bé, quan tenia 25 anys, i no estic segur que l'entengués. No em passa el mateix amb el que tu escrius, si més no em resulten força entenedores les imatges que vas creant per aquí.
Per cert, mira que costa trobar el teu llibre, vols dir que no és només una caràtula? És broma, ja el tinc! -
Compartim plaers![Ofensiu]Lady_shalott | 28-02-2007
"Les flors del mal" és ben bé un nucli de plaers escrits, de fet, m'he dedicat durant casi un any a l'estudi d'aquest estimadíssim i admirat autor, Baudelaire.
M'hi he sentit identificada en la primera baudaleriana, tot i que sembla que lluitis per conservar un equilibri o un to, no sé, com una sintonia de pausa marcada. Déu n'hi do el treball que hi ha al voltant de cada vers!!
A cada estrofa, desplegues imatges que necessiten temps, però que permeten encetar-les una vegada i una altra, repetidament, i cada cop més a gust. Semblen com aigües ondulants, i les idees i les sensacions que projectes van i venen. El Cicle vital és el que més m'agrada, l'horror del buit, l'ànimal feréstec que aparella llunes i sols... no et podria dir que ho comprenc tot al peu de la lletra, però són com bombolles d'aire que es desfàn, i descorden les ferides, per deixar pas a una mena de llum, d'esperança, com bé dius, revifant la mort. Després ha estat a Occit pels ulls, quan he vist aquesta segona persona, em suposo aquesta "estimada", i ja ho he enllaçat tot.
Les trobo de bona literatura, totes quatre, i ja et puc dir que ha estat tot un plaer descobrir-te.
Petons,
la dama de Shalott
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).