Quaranta-nou

Un relat de: Adei
A prop de tu.
Som els mateixos anys
i et sento a prop.
Ara et conec més,
i m'ha costat
però estic a prop.
No som iguals
però sóc de tu,
i et vindré a veure
per parlar de tot
i explicar-te
què ha passat...
I farem conversa,
i t'explicaré...
i m'explicaràs...,
ho aprendrem junts,
ho viurem plegats.
T'estimo pare,
ja he arribat,
deixa'm veure't
i abraçar-te,
t'he trobat a faltar.
Però ara,
ben aviat,
farem pinya,
riurem plegats,
farem tot allò
que la vida ens va llevar,
caminarem pel bosc,
t'agafaré la mà...
Recordes pare...?
Què bé ho vam passar,
tu eres el meu tot
i jo el teu infant.

Comentaris

  • També hi ha un canvi emocional[Ofensiu]
    kefas | 10-08-2021


    Un dels axiomes que ha desaparegut és el de l'amor incondicional dels progenitors.

  • Ara, a prop[Ofensiu]
    Prou bé | 09-08-2021 | Valoració: 10

    Ben vingut! Segueix compartint escrits i sentiments. Un poema que m'ha arribat pel què diu i per com ho dius! Amb total cordialitat

  • Entrada triomfal[Ofensiu]
    Canela fina | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Una entrada triomfal com a relataire, si senyor.
    Uns versos plens de tot, no sóc capaç de gosar ni tan sols usar adjectius.
    Benvingut i esperant llegir-te més!
    Una abraçada ;)