Ploro, no estic constipat.

T'estimo molt!!
T'estimo tant
que ploro, ploro...,
fins a rebentar!

I no, no estic constipat,
ploro...,
perquè et trobo a faltar,
perquè ets la meva vida
i m'has enredat:

Tinc mono de tu,
de la vida que m'has donat,
de tantes coses bones
que rebossen felicitat.

Nostàlgia,
nostàlgia de veritat,
ha passat un dia
i no ho puc suportar.
Tu i la teva filla,
la meva veritat,
amor de família
que ja no tornarà.

Què he fet amor?
Llençar per la finestra
tanta felicitat,
per culpa d'un desastre,
de tanta inseguretat.

Si tot fos tant senzill
i sabés per on anar,
et juro, vida meva,
que vindria al teu costat,
abraçar-te sense treva,
no deixar-te anar la mà,
fent la vida un poema
sense punts,
sense final.