Ploro, no estic constipat.

Un relat de: Adei
T'estimo molt!!
T'estimo tant
que ploro, ploro...,
fins a rebentar!

I no, no estic constipat,
ploro...,
perquè et trobo a faltar,
perquè ets la meva vida
i m'has enredat:

Tinc mono de tu,
de la vida que m'has donat,
de tantes coses bones
que rebossen felicitat.

Nostàlgia,
nostàlgia de veritat,
ha passat un dia
i no ho puc suportar.
Tu i la teva filla,
la meva veritat,
amor de família
que ja no tornarà.

Què he fet amor?
Llençar per la finestra
tanta felicitat,
per culpa d'un desastre,
de tanta inseguretat.

Si tot fos tant senzill
i sabés per on anar,
et juro, vida meva,
que vindria al teu costat,
abraçar-te sense treva,
no deixar-te anar la mà,
fent la vida un poema
sense punts,
sense final.

Comentaris

  • Lamentació......[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-09-2022

    penediment i culpabilitat del que podies haver fet i no has fet. La vida està plena de lliçons, aprendre d'elles és l'important a fer, però primer s'ha de passar el dol, que és la part més dura. Molta tristesa i desesperació.
    Un relat cru i sincer.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Renoi![Ofensiu]
    Prou bé | 18-09-2022

    Quanta desesperació. També desesperança?

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: