Faig un any més que tu

Un relat de: Adei
Tinc pena pare.
Tinc pena
i tinc por,
i tinc vertigen.
Perquè avui
faig un any més que tu,
i ja no sé com seré.
Ja no tinc la llum,
ni el guia...
Ara només miro endavant
sense referències.
Estic sol i tinc por,
però estic aquí i viuré.
Viuré per què?
No ho sé,
ja no ho sé,
però estic aquí
i et recordo,
i et deixo enrere...
Fins quan...?
Abans que faci un any més,
abans que m'allunyi
cap endavant...,
vine un moment
i explica'm,
i digue'm,
i ensenya'm!!
Els dies abans...,
què vas pensar?
On ets pare?!!
Ensenya'm el camí
que jo no el sé!!
I només veig espai
al meu davant,
i vine amb mi,
al meu costat,
al meu davant.
Tu ets el meu món,
tu ets el meu guia,
la meva llum.

Comentaris

  • la mateixa edat[Ofensiu]
    Atlantis | 17-09-2022

    Em supose que parles de la mateixa edat que tenia el pare quan se'n va anar. Jo un dia vaig escriure sobre les mans de la meva mare, que eren de la mateixa edat que les meves, quan ella va marxar. Me l'ha recordat.

  • Prou bé | 12-09-2022

    I enyor. Un poema molt bell i molt trist!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: