Quan ningú t'espera

Un relat de: Adei
Què llarg el viatge
quan ningú t'espera!
Assegut, tort al seient,
amb la mirada perduda,
i alhora fixe
per no perdre el control.
Quin fred que fa...,
i ahir tenia calor.
Sota la lluna plena
me'n torno a casa.

Comentaris

  • sí el pitjor és que ningú t'esperi[Ofensiu]
    Atlantis | 17-09-2022

    Un poema trist i desolador. Alguna vegada m'ha passat tornar d'un viatge i que ningú m'esperés. Potser cal obrir portes per buscar.

  • Trist[Ofensiu]
    Prou bé | 12-09-2022

    Molt trist!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: