Quan surgeix la màgia

Estic preparada, el cor em batega a 1000 per hora, no puc amagar la meva excitació, els ulls em brillen de manera especial...

Es fa el silenci.

Tot està immers en la foscor més absoluta.

De mica en mica... va apareixent,
tímida
les primeres notes se m'escolen per les orelles i em fan vibrar tota jo, m'agrada.
la segueixo amb la mirada, la persegueixo, l'atrapo. Em moc amb ella sentint cada pulsació, l'acarício, m'abraça: no em deixa pensar en res més.
Finalment em posseeix
o sóc jo qui la posseeix a ella?
Ens hem fusionat i ara formem part d'un mateix tot.
Amb el pèl eritzat, els mugrons en alerta, la suor que em ressegueix tots els racons...
No puc parar, ara ja no, m'oblido de tot, pugem i pugem i volem juntes i més i més... de sobte, la res piració s'accelera: arribem a l'èxtasi quan, abatuda, MOR.
I jo amb ella.





Un calfred recórre el meu cos: què és aquest soroll?

obro els ulls encara emmarats de llàgrimes,

què és tota aquesta gent? s'aixequen m'aplaudeixen...
em noto les galtes enceses...

m'han vist fer l'amor amb una cançó.