Cercador
Quan penso sobre la meva vida
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
Quan penso sobre la meva vida.
Quan em pregunto sobre el per què de tantes coses.
Quan busco els motius i les causes de tants problemes.
Tinc dies melancòlics, dies pensatius.
De tant en tant, la meva ment corre massa;
més de pressa que el meu propi pensament.
Dins el cotxe, sovint la ment se'm queda en blanc.
La mirada fixa en un punt llunyà, que poc a poc va avançant.
El pensament lliure i vola a una velocitat que sóc incapaç de percebre.
Tantes preguntes se'm formulen
que sóc incapaç de trobar-ne una sola resposta.
Decideixo seguir avançant;
sense qüestionar-me el futur,
sense intentar canviar el passat,
evitant aquesta por tan temerària que sovint sembla que mai vulgui desaparèixer.
Quan les realitats són tan irreals que els somnis semblen no existir.
Quan davant d'un desig tan gran sols et queda rendir-te.
Quan la foscor envaeix el meu interior i sembla que la llum mai més arribarà.
Quan per uns instants s'apaga tota esperança.
En aquests moments;
milers de preguntes recorren el meu cap,
pors inestables sorgeixen per fer-me dubtar de tot
i en aquests instants és quan em pregunto si realment estic sent com m'agradaria.
Sé que els sentiments són incontrolables
i que no es pot dirigir una nau sense timó.
Que un somni no pot ser real si no estàs adormit
i que una cançó no pot sonar sense una melodia.
La teoria és molt fàcil d'entendre,
però la pràctica molt difícil d'acceptar.
Volant entre un cel ple de núvols de tempesta.
Corrent per boscos, entre arbustos densos que no em deixen veure més enllà.
Recorrent mars d'altes onades.
Navegant per terres llunyanes.
Somiant, pots avançar ràpidament i recular al mateix temps.
Avanço enrere, sense moure'm d'on sóc.
Quan les realitats són tan irreals que els somnis semblen no existir.
Quan davant d'un desig tan gran sols et queda rendir-te.
Perdo tota l'esperança.
Somiant, dubtant i sentint que mai arribarà el final que em deixi començar.
Comentaris
-
per mi sempre seràs la Gelillo...[Ofensiu]gelillo | 15-09-2005 | Valoració: 9
Ei Gelillo!!!
Et llegeixo i sembla com si no et conegues...de veres...De veritat portem 19 anys i poc més compartint la vida? Bufff, si sembla que no siguis tu. No+ he llegit dos relats teus i m'han deixat sorpresa i a l'hora orgullosa de saber que encara que ets la petita fas ja el teu camí, que ja no+ és teu, que ja no ets tan petita, et fas gran...pr que sempre tindràs la família x ajudar-te a aixecar...Buffff, no sé que dir. Sé que no t'haig d'atossigar amb preguntes: l'experiència m'ho ha dit, pr sàpigues que si algun dia vols compartir-ho amb l'altre Gelillo, no en tinguis cap dubte que t'escoltaré i et donaré la mà. Venim del mateix lloc, ho sé...pr tmb sé que som persones, diferents, i que cada una ha de fer el seu camí, ha de volar!!! Sense oblidar els orígens pr tmpc sense aferrar-se tant a ells com x no marxar. Penso que tmb pdm ser companyes de vol...o almenys això desitjaria.
Una Gelillo que t'estima -
Bones noieta!![Ofensiu]Gorwilya | 28-08-2005
Et faig un comentari per respondre el teu comentari... :P No és l'Aida la meva amiga, sinó la Lídia... ;) Jo no sóc pas de Barcelona, sinó d'un poble perdut per allà els voltants del de la Lídia... Ens coneixèm de l'institiut! I si li parles de mi no crec que sàpiga que sóc jo, perquè no sap que escric aquí... Si de cas ja em passaré pel teu blog i et deixo un misstge, que aquí no és el lloc més indicat...
Petons!!
Gorwilya -
UUUooooUUUUhhhhHHH!!![Ofensiu]Perestroika | 27-08-2005 | Valoració: 10
Un relat nou!!!!!! m'he passat tot l'estiu esperant-lo! saps que m'encanta llegir-te però no t'ho diré massa cps que t'ho creuràs! tinc ganes de tornar a parlar amb tu, de saber com estàs, com progressen les coses... per aquí he llegit la paraula rendir-se entre linies, diria.. faré veure que no ho fet...
Molt m'has fet esperar per un nou relat (Ami i segur que a tota una pila de gent que et llegeix :P ) però queda compensada l'espera amb aquest relat, de debó. Dels millors que t'he llegit últimament!!!
Jo ara estic escribint molt! Però és per un "projecte " que tinc entre mans i no ho publico. Estic desitjant que tornis per veure que et sembla ;)
Un dolç petonàs petardi!!!
Et dec un cacaolat :PPPPPPP -
M'agraden...[Ofensiu]Gorwilya | 26-08-2005 | Valoració: 10
els teus relats perquè són molt profunds, i tos són de sentiments i pensaments que segurament tots en un moment o altre em patit...
M'ha encantat aquest relat, plasmes amb paraules com molt bé ens hem arribat a sentir en algun moment de la vida, quan no veiem les coses massa clares... És genial la teva capacitat per poder escriure sobre tot això... ;)
Ah, gràcies pel comentari! ;)
P.D. Pel què he vist no vas veure el comentari que vaig deixar al teu blog msn, si entrés a l'últim post que vaig fer, veuràs que vaig descobrir que la meva amiga i tu aneu a la mateixa classe... :P
Petons i una abraçada!!
Gorwilya
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210961 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo