Quan miro el meu germà

Quan miro el meu germà,
Sento una alegria,
Que ningú me la treurà.

Estic alegre per veure com creix i es desarrolla. Com a poc a poc, va aprenent a jugar i com jo el puc ajudar a fer-ho. Moltes vegades, l'haig d'ajudar a posar-se les sabates, o anar al lavabo. Però m'agrada fer-ho. M'agrada ajudar-lo a aprendre. En el seu temps el vaig ajudar a aprendre a parlar. A poc a poc, començava a dir més paraules. Paraules cada cop més difícils. M'agrada veure com apren, cada vegada més. Em satisfar inmensament. I és per mi un orgull, com a germà em sento el més feliç del món. Quan paso revista als moments més feliços de la meva vida, veig que han sigut amb ell. Cada dia m'enorgulleixo més del meu germà, de les coses que fa, de les coses que apren. Quan sigui gran, el meu germà será un gran puntal per mi. Mai no em fallarà. M'ajudará sempre que ho necessiti. I sobretot, sempre estará allà. Allà on va porta somriures i m'el cotagia a mi. A vegades però, plora, perquè el renyem o perquè no a consegueix el que vol.

El meu germà i jo,
Som dos sers en unió,
Som un sol cor,
Un sol esperit,

Crec, que cada dia que passa, estimo més al meu germà.