Quan entrem en una situació de naugragi

Em tinc per ésser un d´aquelles persones que són propenses a mirar-se la vida des de la perspectiva de la mort.
Tard o d´hora, la naturalesa humana entra en un procés de desintegració o desnaturalització.
Arriba un dia que la "mare naturalesa" ens desempara i, de mare, passa a ser cruel madrastra.
En aquest sentit, els salms parlen d´un món fonedís.
L´angoixa diürna o nocturna i els somnis pesarosos tenen molt a veure amb aquests sentiments dissimulats. Com diu Heidegger, quan naixem, comencem a lluitar amb la mort.
Quan el capità d´un vaixell declara que el vaixell está arribant a una situació de naufragi (mal inguarible), poden passar dies, setmanes o mesos abans no s´enfonsi.
El pensador Pascal es pregunta com podem donar el nom de naturalesa al cos humà, destinat a esvair-se.
Quan mor algun parent o amic, ens veiem obligats a replantejar-nos el concepte que tenim de naturalesa i a posar-lo en dubte.
Jo no veig la mare naturalesa enlloc.


Mn. Pere Campàs