Cercador
Quan decep la vida...
Un relat de: joandemataroI em tallo els peus nus
en caminar encegat
sobre un terra ple de vidres
Boniques rosasses s'han esberlat.
I els talls couen,
la sang es vessa i perd calor.
La il.lusió, efímera,
és fràgil llumí
i s'apaga a la primera alenada.
I els ulls no veuen,
són morts,
quan decep la vida
Comentaris
-
Imatges colpidores...[Ofensiu]Carme Cabús | 21-09-2010
...que són poesia pura, on tots ens hi podem sentir representats. Hi ha moments així, a la vida, com tu has descrit tan intensament i amb tan poques paraules, les necessàries, les justes. Però tot canvia, i les ferides s'acaben curant, oi?
Una abraçada. -
Melangia...[Ofensiu]brins | 20-09-2010 | Valoració: 10
Bellíssims versos que reflecteixen una tristesa immensa. Una tristesa que cal superar, dia a dia, tot adonant-nos dels grans al.licients que tenim molt a prop nostre.
Una càlida abraçada, Joan,
Pilar