Putxinel·li

El seu cor inanimat,
Juga a tenir vida,
Fa tat entre les sombres,
Del somni i del desig.
Les seves ninetes són opaques,
El seu cos envellit, de fusta,
Es deleix per moure's.
Pausadament, la fosca emplenarà,
La cambra, i tot el que hi ha dins,
I aquest ésser inanimat,
Caurà en l'oblit de les sombres.
Se li desvia la mirada,
Cambra enllà, perseguint,
Un boçinet de vida.
Ni desolat, ni solitari,
Sol i sense vida,
En un racó del temps,
S'esmuny entre les sombres,
Dolçament acompassat,
Entre el silenci volenteró del pensament i el joc,
Tan lùcid com tenaç,
Entre els maldestres.