Puta soledat !!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

una persona extranya pensaràs, però no em solen agardar els poemes que rimen. Em recorden aquells versos que ens feien fer a l'escola, o més endevant analitzar. Però hi he trobar força a les teves paraules, i ràbia.

Està ben treballat.

Un petò

i a més farem manifestació contra ella, però que s'ha cregut!!!
Que es quedi sola ella, a veure que li sembla!!!
la pancarta dirà: soledat et deixo sola.
I si us plau, no em tractis de vosté.

Et comprenc!
Tot acaba passant! Ànims!

M'encanta el poema!! I com rima, i la velocitat...

Besos!

proposo que li busquem parella a la soledat, potser la tristor. Per a que ens deixi en pau a tots.

Seria un bona idea, no? Matar dos ocells d'un tret.

L'escriptor mediocre

La soledat és com un cuc que viu sota terra i de tant en tant surt i busca unaltre lloc per socavà, .. Tu tens el poder de treurete-la de sobre, i quan els pensaments de solitut s'acosten, enviarle a parir panteres, per com escrius endevino un cor tendre amb una gran força interior, és un plaer haver-te trobat, una abraçada .. Maite

de qui està sol i no vol

Estimat densito: he llegit totes les teves poesies, però em veig incapaç de comentar-los... la poesia i jo, no ens portem be.

En tot cas, en aquest poema sobre la soledat, trenco una llança en favor de la soledat, eina essencial per poder escriure. Amunt la soledat!! (de tant en tant)

Roarscach

Sempre hi han moments on et sents sol, moments en que estàs rodejatde gent però no veus ningú. En el meu relat tambè expresso la soledat que he sentit aquests dies, quan no trobava ningú en qui poder-me recolzar.

Bon text!!
Petons!

*Si tens un momentet pots donar la teva opinió sobre el meu?

Inoportuna, la soledat: molt sovint la sentim i no la volem, d'altres vegades la desitgem i no la tenim...

M'alegro de tornar-te a veure per aquí.

la soledat és angoixant, quan ens fa una mala companyia, quan anorrea la nostra vida...llavors, millor deixar-la anar com tu demanes amb tanta vehemencia en el teu poema...


"Soledat, perqué no marxes ja ?
et prego surtis del meu costat,
d´estar amb tu me n´he cansat,
deíxam gaudir felicitat...

Bon relat, ple desitjos i esperances. Gràcies pel teu comentari i fins aviat!!. 1abraçada. ESPIRAL.

La soledat no se'n va perquè no la deixem marxar... l'abracem i ella s'hi troba bé... Però també entenc que quan la soledat ens encadena, deixem de ser nosaltres i esdevenim el que ella vol i nosaltres li deixem fer...

salut, onatge

...és un mal equipatge però freqüent. M'ha agradat com la personifiques i el tracte que li dones.
Un petonet
-.-NaTaShA-.-

Que et puc explicar jo de la soledat que tu ja no sapigues... Fatal companya de viatge per aquests paisatges que ens mostra la vida.
fotografies que recorden moments passats k foren millors i que ens porten a viure el nostre propi infern. Ferides que sembla que mai curaran i que ens mantenen presoners d'allò que vam tenir algun dia i que mai tornarà a ser nostre.
Un poema molt maco , paraules massa belles per ser dedicades a una sensació tan cruel.
una abraçada.