Pura xafarderia

Avui la senyora del tercer tercera ha sortit cinc minuts més tard del normal, es deu haver adormit, penso. Ho tinc tot controlat. Es clar, algú pot pensar que sóc una dona xafardera de mena, tot el dia sense fer res més que mirar i badar per la finestra de la cuina. Però ja em poden ben entendre, perquè ja em diran, ¿què hi faig jo, sola a casa, tot el dia, sense més distracció que netejar, vigilar el gat i preparar el sopar pel meu Ramonet? Encara que surto cada matí ben empolainada per anar a comparar el pa (de diari, no, que no en gastem) i vaig petar la xerrada al mercat municipal, que com sempre, la dona del peixater, les sap totes, que ella controla tot el barri!
Doncs com deia, per distreure'm, observo les vides rutinàries dels veïns de l'escala, i -com que no m' ocupa tot el temps -, també vigilo els veïns del petit bloc de pisos del davant.
Quan vaig agafar aquesta segona feina, vaig haver de buscar una nova estratègia per recordar-me'n de totes les sortides i entrades de la gent. Així doncs, vaig fer-me tot un calendari d'horaris que tinc penjat a la nevera: "Senyora Enriqueta, del segon tercera, dilluns dos de març surt a les vull i disset, per anar a treballar com cada dia. Porta abans al nen a la llar d'infants".

Si els haig de ser sincera, m'entretén molt fer aquesta feina, i si algun dia algun horari no concorda, m'enrabio amb mi mateixa.
O!, ves, avui se m'ha complicat la jornada, perquè el de l'àtic sembla a ser que està malalt, i no ha sortit a la feina. Ara no puc anar a comprar el pa com tinc previst de fer sempre en aquesta hora, perquè bé podria ser que vingués algú a visitar-lo i jo no me n' assabentés!
I així cada dia, fins que Déu vulgui que s'acabi la xafarderia d'aquest barri, i m' enviï a mi a l'altre, de barri!