prioritats, qui sap

Qui sap si les coses haguéssin anat diferent
en un altre moment, o amb altra gent.
Si, segurament.

Qui sap si la balança pesa massa, d'un costat
si els sacrificis són inútils, si no són compartits.
El got vessa.

Qui sap si la vida m'ha pres el pèl, com a un nen
i ara, seguint el joc, jugo a cegues, sense cartes
al joc de la mort.

I enyoro el somriure a la cara quan em venies al cap
o les pessigolles a la panxa, quan et trobava somniant,
ho trobo a faltar.

Pero sembla com si no t'importés prou,
com si no volguéssis tornar, com si ja haguéssis triat.
Tot son prioritats.