Primeres paraules

I el terrible maltractament que ens fa el dolor per una persona estimada. Més enllà dels setiments que evoques, capa una persona qwue estimes, ens parles de valors avui dia sovint oblidats, com la familia, la superació personal, el companyerisme, i com una veu pot evocar tant a una persona, com tot el que té al seu voltant.

gallina de piel... és maquíssim i desprèn tota la força que intentes encomanar a la personeta en qüestió, és preciós, felicitats!

Thalassa

Me n'alegro moltíssim que la teva Bruixeta ja no necessiti cap "Ahir". Aquests nadals els haureu passat més feliços, tot i que encara queda molt, però ella és jove i la vida sempre tira endavant.
Quant la poesia, m'agrada més que les rimades totalment, la trobo més fresca.
Un petó
Glòria

M'agrada que la poesia surti del cor. M'agrada mantenir un ordre emocional irregular... la manera d'estructurar els versos, el vocabulari quotidià que utilitzes... traspúa aquell sentiment inexplicable que arriba a la sensibilitat i se t'humitegen els ulls... és un poema universal, tots el sentim ben endins quan el llegim. M'ha encisat, com si fos el descobriment de la primera flor de primavera que neix tímida en un camp d'herba... bonic, tendre, melancòlic, esperançador, alegre, nostàlgic... una mica de tots els sentiments, en cada mot.

la teva neboda de les coses que li dius: dels ànims, de l'estimació que li tens que se t'endevina rere cada paraula com la veus "rere el somrís".

M'ha agradat moltíssim, Llibre i m'ha emocionat força!!

Un petó fort de debò.

que no té una forma especialment definida, ni un ritme molt marcat (tot i que això del ritme cadascú, en el fons, se'l marca una mica quan el llegeix), hi ha el contingut.
La força de les paraules rau, en el fons, en la força del sentiment amb què han estat escrites, i aquest poema n'és un exemple. De rerefons un crit: Lluita! De façana, si m'ho permets, l'emotivitat dels primers fruits, de les primeres batalles guanyades.
La vida consisteix també en enfrontar-se amb ella mateixa moltes vegades. I la tenacitat ajuda a triomfar.

A títol personal, Sílvia, et vull felicitar molt sincerament. Estàs arrasant a RC. Crec que fa relativament poc temps que ens brindes els teus poemes, aquells petits minuts immortalitzats del nostre dia a dia, i ja en tens 61 de publicats i 215 comentaris. 215 comentaris que, d'alguna manera, són en part el crèdit que et retornem tots aquells que estem en deute amb tu mercès als teus ànims, a la teva indiscutible qualitat personal, a les teves sempre tan encertades i sensates observacions. Gràcies de nou i els meus millors desitjos per a tu i els teus per aquest acabat d'estrenar 2005.

Salut i sort

Vicenç

Son les primeres paraules aquelles que utilitzarem durant la resta de la vida sense saber-ho pràcticament. No? Hola, papa, mama, t'estimo, gana, pipi, tata... i de vegades oblidem la importància d'aquestes. M'encanta com parles de les primers paraules, però sobretot m'agrada veure entre paraules, que aquestes no son exactament les primeres, sinó probablement les segones... aquelles que escrius desprès d'un patiment, d'alguna cosa que et fa canviar, créixer, pensar... i escriure unes noves "primeres paraules".
Sempre m'agrada la tendresa d'un nen, de fet treballo amb ells per això, pq m'ensenyen com son d'importants tot els detalls, fins i tot aquells que queden difuminats, entre les primers paraules innocents...
Lluita! diga-li que lluiti de part meva, que no es cansi de lluitar per ser allò que era.

Els petits amb els seus dibuixos i el seu somriure tan ple de màgia, són molt més forts del que ningú es pensa. Lluiten d'una manera innata. Jo crec que no mirarà endarrera, sempre van endavant amb optimisme, sense perdre el somriure, amb molta valentia...
És un poema molt especial, dedicat a una persona molt especial.
Desitjo de tot cor que aviat es fica bona la teva nebodeta!

Una forta abraçada!

és una sort per la teva neboda tenir gent com tu al seu costat .... be, ja saps que no sé expressar per escrit lo que voldria dir, però l'emotivitat de les teves paraules m'ha corprés ...

Una forta aferrada a tu i a la teva neboda

Conxa