Prendrem el lloc als àngels

Esplèndida reflex de la llumvertigionosa del moment que es fa fonedís, però ens deixa el rastre d'il·luminacions, sentors, tacte fresc.
Com aquest poema, que passa com un sospir, però que queda en algun racó de la ment -o tal vegada del múscul abnegat i constant que és el cor, que de tant en tant se'ns desboca-.
Des del títol, en si mateix un vers, al molt plàstic final, tot sembla quallar per arrodonir un petit gran poema.
Salutacions,
franz