Pregària d'una mare el dia que la filla es casa

Hola ;

"bona brevis"

mora.a@guimera.info

Té molta gràcia aquest relat. A més el títol enganya, si més no a mí! Esperava trobar-me un poema trist, nostàlgic, ple de records de mare i filla. I en canvi, em trobo aquesta nota d'humor magnífica!!

Un barret per vos, per la teva originalitat i sentit de l'humor!!

Salz.

No seria la primera que es divorcia i torna a ca'ls pares. I després venen els néts, que segur que li voldran donar a ella.
A part, és un poema original i molt divertit.
Et vaig respondre el mateix dia que em vas deixar el missatge. Per si de cas, jo també et passo la meva adreça:
jolimeri@hotmail.com

Petons
Glòria

ojala banyeta totes les mares, pugusein tenir tant de goig i tand d'humor com tu.
felicitats.
i seguis
R.A.

Molt be.
M'agradat molt la teva pregària, es molt divertida.
Segueix aixi i no deixis mai de sorprendres.
Una abraçada.

a la poesia amb regust a antic, a saviesa d'àvia casolana, a recepta de cuina, a dites populars arrelades en el vent de la muntanya, a la murrineria de poble, a la poesia amb faldilleta plegada, a la senzillesa del parlar de la gent gens sofisticada... de tant en tant un poema popular ens recorda la filosofia diària...
AVE MARIA
la meva filla no ve a veure'm,
la trobo a faltar,
el nét desitjo veure,
per què es va casar...?
ja ja ja...
un petó i una abraçada!