Potser no vull despertar

El matí et neix al bell mig de la panxa
dibuixat amb el pinzell d'un núvol incert,
i amb el so de la flor quan es desplega
creixen esberles de llum
regalimant silenci entre les cames,

a l'alçada del peus apareix
el moviment de la ignorància,
aquell contacte encara inconscient
sorprès pel tresor de la troballa,

més amunt les mans retornen del somni
traginant escletxes de misteri,
camins que moren amb la llum
d'una realitat igualment incerta,

els llavis mouen signes de veu,
però tot just s'enceta un lleu soroll
fruit de la parsimònia que ens transmet
l'esbós de les primeres hores,

els ulls són el darrer esglaó
cap a la concreció imperfecte,
detalls que esqueixen les imatges
creades abans de la nostra presència.