Potser algun dia

M'agrada el teu relat perque transmet il.lusió i esperança en un futur, en que els somnis d'avui demà siguin realitats.Un peto

Doncs, sí, potser algun dia escrigui algo igual...ojalà! et seguiré llegint! felicitats!

laura^^

hola Salz, primer de tot donar-te les gracies pel comentari, la veritat es que aixó no serà una critica sino una mena d'agraiment, un espai per comentar-te quatre coses que et volia dir.

Saps? M'ha agradat que em diguesis que et recordava a tu quan erets jove, mai m'havien comparat amb ningú, i menys amb un escriptor o relataire com prefereixis.

I si tal i com tu i moltes persones tots els meus relats són tristos, i ara et contaré una anecdota que e va pasar a causa d'això.
Un dia estavem a classe i la professora de català ens va manar que escribisim un relat, i jo per variar el vaig escriure però trist, i el claustre de professors, [que ja n'havien llegit abans d'escrits meus] i van cridar als meus pares i els i van recomanar que em portesin al psicoleg i ells ho van fer i un dia el psicoleg em va dir que li portes tots els meus escrits i quan els va llegir em va preguntar el per què de la tristesa dels meus relats i jo li vaig dir que no eren tristos sino relas, que no hi havia cap història que acabés bé i ell els i va dir als meus pares que no calia que mi portesinmés, ja que tenia les coses molt clares i que no em podien fer canviar de conducta. I els meus pares es van quedar "pillats".
El meu pare va llegir el relat de "Suïcidi" i es va pensar que em volia suicidar i des d'aquell dia que em vigila sempre jeje.
Un petonàs i gracies per comentar-me.

Una abraçada ben forta.

P.D: Espero que em continuis llegint i comentant :P

Un clam d'esperança. Una barreja de somnis i realitats, units en una mateixa frase que mira cap al futur. Aquest futur proper del potser algun dia.

La primera estrofa ens introdueix en aquest encís, en aquesta esperança que ens mena, com he dit, al futur.

Però la segona és la que carrega el missatge més pregon del poema:

Nous somnis i realitats que,
qui ho sap, potser algun dia,
tindrem a l'abast de la mà.

De ben segur que més d'un somni sí, que serà a l'abast de la mà.

LLIBRE

Depèn de nosaltres, Salz.

Nous horitzons...
Noves il·lusions...
Nous somriures...
Noves cares...
Noves proposicions...
Nous somnis...

L'amistat, en efecte, posa en evidència que no ets -ni som- indiferents.
L'espai és il·limitat: depèn de nosaltres.

Salutacions.
:-)

Tan de bo algun dia abastem amb la ma tots aquests somnis i realitats que ara creiem tant lluny. Es bo fugir, buscar nous sentiments, nous somriures i noves proposicions. Escrius molt BE!!
Una abraçada!
GuSPIRA

Mmm, mai se sap el què pot passar. M'agrada com comença "Espais il·limitats", mmm, em fa imaginar moltes coses. Em transmet, el teu poema, un nou món que el tens a tocar on se't presenten novetats, gairebé tot, noves proposicions, mmm, ...; solament has d'estirar la mà i agafar-lo, acariciar-lo, mimar-lo i ...
Encabir en un espai petit un d'il·limitat mereix una reverència, ..., i el què tu vulguis ...

Hola Salz!!

M'ha agradat el teu "potser un dia", que amb el titol reafirmant la darrera estrofa sembles dir: el futur es incert, pero escullo jugar-hi.
A mes, me n'agrada molt el ritme.

Felicitats i un barret (torna-me'l quan puguis que plou a bots i a barrals!!) :-)

m