Pots parar l'ascensor siusplau?

Un relat de: Basileia

...apreto el boto... l'ascensor tarda una estona, be, sempre ho fa...arriba un punt que una s'hi acostuma. Durant l'espera imagino que s'obre la porta i et trobo allà, pujant cap al sisè, encara que em maleeixo per ser tan burra; encara que això passes no et diria res...mai et dic res.

Miro l'hora, potser tinc sort, sols arribar als vols de les tres de la universitat, i quasi ho son. Em repeteixo el mateix de sempre; mai es fixarà en tu, no vull enganyar-me, ja ho he fet massa cops.

...piiip...

S'obren les portes...quina gentada, conto unes cinc persones...i tu! Rere tots ells.
Intento fer-me un lloc com puc, que incòmode!...em fixo en tu, no puc evitar-ho, mires al terra, segurament la millor opció, encara que jo no puc deixar d'observar-te a traves del mirall, es una temptació...Merda! Se n'ha adonat; em somriu. Ostres no! Se'm pugen els colors...he de sortir d'allà com sigui.

A mesura que anem pujant la gent va baixant, i per sort no puja ningú mes, ja es pot respirar. Ell encara no baixa, fins al sisè; si sabessis quantes coses se de la seva vida, i segurament jo a ell li he passat per alt.

Ja només quedem jo i ell, la situació perfecte si jo fos mes llançada, però no, no es el cas. Només desitjo que pugem un pis mes i baixi, aquesta situació se'm esta fent eterna.

Està per darrere meu...bfff...

De sobte em parla...segurament no ho he sentit be.

-Pots parar l'ascensor siusplau ?
-Que???
-Ja veig que aquí ho hauré de fer tot jo!

I si si, no ho havia sentit malament, em passa pel costat, sense miraments, i apreta aquell boto vermell que tothom sempre observa, però mai ningú prem, no fos cas que de veritat es pares aquella maquina.

Ell es gira...i...
-he vist com em mires...i la veritat, m'agrada.
-Ostres, jo...es que...em sap greu, vull dir...que no volia...ja m'entens...
-Si, crec que ho he entès perfectament!
Aleshores passa algo que fa temps que desitjava, però la veritat, no n'estava gens preparada. M'agafa de la cintura, amb molta força, sense opció de resistir-m'hi, i em menja la boca, tal qual.
La meva ment va a mil per hora, que representa que he de fer?, mai he estat una noia fàcil la veritat, pero...bff...m'agrada tant.

Així doncs, si això ha volgut, això tindrà!

La meva llengua es comença a moure, cosa que fins ara estava paralitzada de l'emoció, s'entrelliga amb la seva en un duel on m'he proposat guanyar-lo. No seré jo qui es rendeixi als seus braços, sinó que aconseguiré que ell sigui totalment meu, o almenys això crec durant uns moments.

Les seves mans no paren quietes, quasi be m'arrenca la brusa, l'ajudo. Necessito notar la seva pell amb la meva, així que faig el mateix amb la seva samarreta...cos contra cos...re d'amistats, de seguida m'adono de que va tot allò, se que serà únic i que no es repetirà, per tant em proposo deixar-li marca, que no s'oblidi del moment ni de mi tan fàcilment.

Em noto tota humida, i se que el seu cos tampoc esta indiferent, alguna cosa es mou allà baix, i...m'encanta la sensació de saber que s'està excitant només amb els meus petons. Li descordo el boto dels texans, se que li faig un favor, allò ja apretava massa, i la veritat es que jo també tinc ganes de jugar. Les seves mans em recorren l'esquena, el cul, les cuixes, i quan arriba allà on s'acaba la faldilla...l'estira amunt, fins que queda tota doblegada a l'alçada de la cintura...les meves calcetes son ben molles, veig que somriu.

Em disposo a baixar-li els pantalons, no penso donar-li avantatge, i ell ja ha vist part d'allò mes íntim.
Els seus llavis baixen...em llepa el coll, això si que pot amb mi, els petons rere l'orella em tornen boja, sembla que sàpiga allà on m'ha de tocar en el moment clau...bfff...una esgarrifança em recorre tot el cos.

Em treu els sostenidors i quasi ni me'n adono, si no fos perquè la seva boca ja esta enganxada als meus mugrons...ja no puc mes, necessito tenir-lo a prop, a dins...ja!

Ho bé ho nota, ho bé en te tantes ganes com jo, però de sobte aixeca el cap fins a tenir els ulls davant dels meus...color mel...i em torna a somriure, sap que només amb aquest gest faré el que em demani, i la veritat això no m'agrada, em sento posseïda, i fins llavors, era jo la que sempre havia posseït els homes...però que hi farem, en aquell moment no tenia ni capacitat ni ganes d'oposar-m'hi...

M'agafa amb les dues mans, m'aixeca, les meves cames es creuen envoltant la seva cintura...i la meva esquena nota el mirall fred...i...entra dins meu, una vegada rere una altre...no te miraments, i tampoc els necessito, només el vull a ell...
Un espai tant petit, tot trontolla, aquell aparell no l'han dissenyat per tantes batzegades...però mes igual, tot mes igual...només vull que continuí, que no pari...i no ho fa...ell ho necessita tant com jo...passen els minuts...i tot te un final...però quin final...arribem junts al que en diríem el punt mes alt, la veritat es que fins llavors no podia creure que tant de plaer existís, i menys tan condensat...bfff....gemeguem alhora...suem alhora...ens abracem alhora...

...ja fa estona que els de dalt esperen l'ascensor...quan sortim:

-ostres nois, quina por no?? Tanta estona aquí tancats.
-Sort que éreu dos, si us arribeu a quedar sols!

Si, sort que érem dos, penso, i ric.


Al cap una setmana:

...em trobo una nota sota la porta...

< M'HE MUDAT, I NO ENS VEUREM MES.
EL MILLOR VIATGE EN ASCENSOR QUE HE FET MAI...>

... si, li vaig deixar marca...

Comentaris

  • En realitat...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 29-08-2006 | Valoració: 9

    dubtava entre un vuit i un nou... vuit i mig?? jejeje



    Para l'ascensor que puja cap a casa teva
    i deixa'm veure tot el que amagues sota…
    les teves paraules tendres.

    Para'm la vida, la nit, les mans inquietes…
    la son i el badall que m'omple la boca
    i no els teus llavis ardents.

    Digue'm qui ets.

    Digue'm on carai han anat a parar les males maneres,
    la bogeria, les soledats que s'atreveixen a fingir, els crits,
    les arrambades, els no i els sí, els teus dits solcant la meva cuixa.

    Para l'ascensor i digues que sóc una bruixa,
    que t'he fet perdre el nord, el sentit i la núvia...

    O millor no diguis res i mossega'm al coll
    abans que m'exasperis i ho faci jo.

    Vinga... sigues dolent i para l'ascensor...!!


  • Holaaa![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 29-08-2006 | Valoració: 8

    Bé, fent un cop d'ull ràpid als comentaris que ja t'hen fet, veig que t'han dit ja les coses que volia dir-te... i més!! En resum, el relat està bé però podria estar molt millor (sobretot veient el que ets capaç d'escriure en els reptes!). Crec que, primer, s'hauria de fer una repassada general perquè hi ha faltes fàcils de veure i corregir. Després, potser alguna revisió més profunda sobre, com t'han dit, algun aspecte dels personatges i la narració, i treure les onomatopeies jeje. Després d'això, si el tornes a penjar segur que serà un bon relat (podries fer-ho!!). (ei, sento el to crític però m'estimo més fer-ho així perquè crec que et farà millorar aquest relat i els pròxims, ho pots fer molt bé!)

    D'altra banda, pel que fa l poema que t'he enjat abans, he de dir-te que ha vingut en un moment d'inspiració en llegir als "últims comentats" aquest títol. No sabia que era teu, ni tan sols l'he llegit i no sabia de què anava, però l'he escrit tal com m'ha vingut i, en veure que el relat era teu, m'ha fet gràcia penjar-ho... Com ja he dit, pura coincidència!!!

    Petons maca!!

  • És el primer comentari que et faig...[Ofensiu]
    pivotatomic | 28-08-2006 | Valoració: 8

    ...Basileia, així que intentaré ser-te útil.

    D'una banda, la història m'ha agradat. Està ben portada, interessa i te alguns passatges prou aconseguits.

    Ara et diré el que crec que podries millorar...

    D'entrada, a tot el relat fluctues entre la segona persona (tu entres, tu fas, tu toques) i la tercera (ell entra, ell em fa, ell em toca). No sé si és un recurs o un descuit, però en tot cas no crec que beneficii gens al relat. O en segona o en tercera, penso jo...

    L'actitud de la protagonista al llarg del relat fluctua entre noia tímida i femme fatale. Al començament amb prou feina s'atreveix a mirar al noi. Després, es comporta com la tia més llençada del món en una situació on més d'un es sentiria, si més no, incómode. Crec que hauries de decidir entre una postura i una altra i fer que el personatge sigui coherent. Més que res per fer al personatge més creíble...

    Des del meu punt de vista, quan s'escriu un relat eròtic s'ha de ser valent. No oblidem que el que volem és posar contentillo al lector. Si estem d'acord amb això, una frase com "arribem junts al que en diríem el punt mes alt" resulta massa poc agosarada. Val que es pot ser més o menys explícit, però a mi aquesta frase (i alguna més del relat, per exemple "ell ja ha vist part d'allò mes íntim") em resulten el que els castellans en dirien "mojigatas".

    Per acabar, vigila amb les faltes ("apretar" és prèmer; "algo", alguna cosa; "però" i "sí " afirmatiu porten accent...).

    Per cert, a mi sí que m'agrada el detall final de la nota (encara que potser l'hagués deixat enb sols la segona frase, però això ja va agust del consumidor).

    En fi, m'ho e passat bé llegint-te. Ho seguiré fent. Espero haver-te estat d'utilitat. I recorda, tot el que t'he dit és amb ànim constructiu i de molt bon rotllo.

    Un abraçada.

  • petit comentari[Ofensiu]
    Oluronbi | 28-08-2006

    sobre la nota final, opino el mateix: potser és més interessant sense un final tant rodó. A més, veig que queda molt bé si aquest relat l'acabes amb el comentari aquest de la gent que esperava l'ascensor, és original. Potser si que és un tema típic, però no pas un relat típic ni tant sols avorrit. A mi m'ha agradat molt, doncs n'has tret molt d'aquest tema, i a més, és força atrevit.
    Per un moment fins i tot m'he sentit la noia que sentia el mirall fred, amb la faldilla pujada.....molt directe, tot ell.Ja et dic, m'ha agradat molt. ;)

  • Un bon relat[Ofensiu]
    foster | 16-07-2006

    Amb ritme i tensió aconsegueixes fer d'una de les situacions més tòpiques, d'una de les fantasies de molts, una realitat concreta i literàriament verossímil i que et pilla...
    Només et diria que hi ha alguns moments amb problemes estructurals creats pel joc entre el tu i el ell, el tu i els altres, l'ell i tu...però vaja, fins i tot m'ha agradat l'ambigüitat, el joc de miralls...hehee
    Ah, i les faltes i problemilles amb la puntuació...no ho entenc perquè, d'altra banda fas servir un bon lèxic, amb paraules i girs força especials....
    Ah, i una cosa veig clara: quant al final....jo ho deixaria sense la nota que desenllaça el text...prefereixo el gag de sort que....

    En fi Basileia...volia saber què de tu...(els de la bulímia i la quimio no te'ls comento però els he llegit...)

    una abraçada

    foster

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

48262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.