Portes

Un relat de: prudenci

Ja tinc passió de fa anys
i no tinc cap mes engany
per a donar a les dones.
Com els rius i com les roses
faré olor o no en faré
quan em mori, no ho sé be.
Que hi puc fer si el diner
ha malmés les meves coses?
Un somriure em queda clar,
el de la mort qui hi ha
al món de les hores mortes,
unes dretes, altres tortes.
Les meves passions duré
i no tinc res més que fer
que passar totes les portes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: