Port

Un relat de: prudenci

La nit és clara,
Però la lluna és amarga,
El meu amor.


El vaixell vé
No té veles ni cordes,
El meu destí.


Ressona el vent
Es sent soroll de l´ambre,
És el meu cor.


La xarxa es cus,
Son pescadors del Port,
Tornen del mar.


Aquesta nit
Aniré a la pelangre
Per fer-me just.


Ahir al capvespre
Varem fer el calamarç
Amb fil d´aram.


Si tingués por
Mai no viuria al Port
Amb vent de nit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: