Polvo Pendent (1a part)

Quants cops heu pensat en aquella persona que un dia o una època vau coincidir en unmoment de les vostres vides i vau notar aquella tensió sexual excitant i inexplicable?... Sobretotperquè estaveu en un moment vital estable, amb una parella fixa i sense estar gaire per altreshistòries.
A cops, la vida et regala situacions inesperades. Quan feia poc que estava separat de la meva última parella(7 anys de relació).En aquella situació on difícilment renúncies a una trobada excitant amb algú que et tregui per una estona del dolor que encara sents i del qual no saps fugir fàcilment
Què millor que poder somiar enaquell polvo pendent que la vida t'havia negat?
Faltava poc per un altre onze de setembre "històric" la famosa cadena humana, recordeu? Era dissabte i jo estava tirat per casa, segurament escoltant música i guardant recordsdolorosos en una caixa o carpeta i sobte "blup"!! Un WhatsApp!
En aquella època de sol.litud un WhatsApp et podia canviar l'estat d'ànim de 0 a 100 o enfonsar-te en la misèria més absoluta ( en funció del remitent: amic, ex, rollet, família...).
El miro i d'entrada res d'especial... El típic missatge per la independència reenviat a molta gent, però, tachin!! sorpresa!! el remitent d'aquell enviament: Ivet inst.
Arfff!! Com un superordinador d'última generació la meva ment va regirar a una velocitat de milisegons totes les carpetes del passat i a la carpeta titolada "polvos pendents" va trobar instantaniament la imatge de la Ivet, aquella substituta d'història, una creació perfecta de lanatura amb un dels seus vestits ajustats i escotats que feien girar tots els mascles amb els que es creuava.
Buaaaa! Ni sabia que ella tenia el meu telèfon ni que jo encara el guardava. Vaig pensar que era per atzar, que havia fet un reenviar a tots i que em va tocar a mi com a tots els seus contactes, segur que el 90% homes joves, guapos i musculosos, cap mena de personalització ni res pensat només per mi.
Vaig pensar que si contestava potser no és recordaria de mi, però, i si em contestava? Arfff. No perdia res per intentar-ho, que carai!
A corre-cuita vaig buscar una foto meva més interessant per posar de perfil de l'aplicació i treure aquella posta de sol depriment que hi tenia desde la separació i una frase evocadora de la meva suposada preuada "llibertat" vital actual: "Vivint intensament!!"
Vinga!! Ja està, ara a pensar la frase per trencar el gel... Una frase neutra, per deixar-se veure pero sense resultar llepa ni pesat, no gaire més i creuar els dits, si contestava ja era un èxit després de tants anys sense saber-ne res. Llavors ja vindrien paraules amb més intenció si es donava el cas.
La frase: (jo) "ei, merci pel missatge, visca Catalunya!!" o alguna cosa així vaig posar.
Res, cap resposta immediata, ni tan sols l'havia obert al cap d'uns minuts, normal, una deessa com ella amb una cua de mascles desesperats per assaborir aquell cos ferm, dur, tot tan ben posat. No tenia cap necessitat de contestar un company de feia tants anys i que potser ni recordava.
Potser massa jove per mi o jo massa gran per ella arfff!! Quins nervis!! Quan el meu cap ja havia oblidat l'espera d'una ràpida resposta i estava concentrat a netejar aquell vell water de single...
"blup"!!Nou WhatsApp !!
Ivet inst: "Hola... Qui ets? No et tinc als contactes i només en tinc el número, vaig canviar de mòbil fa poc.
Buaaaa! Una resposta tan esperada i que al moment em va enfonsar en un pou de misèria per uns moments. No sabia ni a qui li havia enviat el missatge, jo era una persona anònima de totes les que havien rebut aquell pamflet Cupaire, quina ràbia. Vaig improvitzar...
Jo: "ei! Quina decepció, jo que em pensava que recordaves qui era, aix!! Molt malament ehhh?? A veure si m'hauré d'enfadar, Jejeje
Uns moments d'incertesa van ocupar la meva dimensió d'espai/temps esperant una resposta que podia ser clau per l'èxit o no de la conversa. Suposo que ella va aprofitar per xafardejar la meva foto de perfil i fer memòria.
Blup! La resposta finalment va arribar…
Ivet inst:"a... Siiiii, el buenorro d'educació física de l'insti de Terrassa, que tal? Com estàs? quan de temps!
Aquella frase em va pujar l'autoestima de cop, em va donar ales com el red bull de l'anunci, emveia volant amb les meves aletes i ella als meus braços, el record que ella tenia de mi era positiu, no podia desaprofitar l'ocasió. Som-hi!!
Jo: Carai, veig que en tens un bon record de mi, guai... Moltes gràcies!! també el tinc molt bò de tu.
Ivet ins: "Doncs no serà pel cas que em feies, pensava que era invisible per tu!”
Em van venir al meu cap les paraules d'una companya d'aquell institut, la Núria. una bona amiga llavors que em va dir un dia tot esmorzant: “Nano, tens a la Ivet al pot, si tu vols ja saps.
Jo no en vaig fer cas llavors, tenia altres coses al cap com enmerdar-me la vida amb la meva ex per exemple i tot just ara em feia somriure recordar-ho. Potser tenia alguna possibilitat. Vingaaaa!!
Jo: "Que vaaaa!! Com havies de ser invisible si eres el bombonet de l'insti. El que passa és que sabia dissimular, a més, tenia parella llavors, era un bon nen.
Zasca!! soc un crack, bona resposta!! la piropejava a l'hora que li feia saber que estava lliure com un taxi amb el llum verd en plena nit, esperant que ella pugés per perdren's en una nit boja de desig i passió. Arfff!! Tranquil, vaaa, concentra't.
Ivet ins: " a siiii? Carai, no sabia que fos un bombonet per tu. T'agrada menjar bombons?”
Ara arribava el moment clau, nano, no et posis nerviós subtil però directe, que ets més gran que ella i has de mostrar seguretat i maduresa. Visca els tòpics!!
Jo: "A qui no li agraden els bombons? sobretot tant ben embolicats com tu. Encara recordo un vestit de floretes que vas portar a un claustre. Espectacular!!”
Ivet ins: "Vaja, quina memòria, ja no queden homes com tu pel que sembla, saps afalagar a una dona amb paraules maques, potser ens hem de conèixer una mica més, no creus? Pot ser divertit, jijijiji!
Voldrà dir això que ella també està "free" com jo en aquests moments? Crec que si. Bé, segur!! Claríssim!!
Ivet ins: "Veig que haurem de quedar un dia perquè em continuïs dient coses maques que últimament vaig bastant faltada"
Arffff!! Què bèstia!! Confirmat!! Està suelta!! M'està demanant de quedar sense romanços, directa a barraca. M'està insinuant que està afamada? No pot ser, impossible.Mmmm... No m'ho puc creure!!
Visca el WhatsApp, el procés, la CUP i tots els mascles que han deixat que m'acosti a tal criatura ni que sigui per intentar-ho en un sopar breu. Gràcies a tots ells.
Les converses de WhatsApp els dies següents eren als vespres després de sopar i van anar pujant de tò, primer vida professional, tot seguit vida sentimental amb fracassos i decepcions corresponents i la cosa es va anar escalfant quan van començar a aparèixer darreres experiències amb cites curioses i gustos personals de pràctiques amatories i fantasies varies. (continuarà).