Poesia d'amor

Un relat de: somniseva

Fins quin punt et puc estimar?
Estar amb tu
O no
Allunyar-me
Sentir-te absent
O no sentir-te
Fins quin punt quan mori
Hi seràs ?
I l'amor ?
Entre els núvols hi serà?
O mai ha estat?
Quan et miro
No el veig
I el busco
Per on vaig
Però em sembla
Te'l vas emportar
Perquè?
Els meus crits
No els sents?
O senzillament
No em veus?

Comentaris

  • Mai sabem...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-12-2007 | Valoració: 10

    per sort, quin és el punt màxim per estimar. I dic per sort perquè al fer-ho tenim l'oportunitat d'aprendre a estimar sense límits, encara que no sempre siguem corresposos amb la mateixa intensitat. Qui sap, potser el destí ens posarà al davant algú amb qui els papers seran totalment a l'inversa... i seguirem aprenent.
    Un poema entre agre i dolç però amarat de sentiment.
    Una abraçada, Eva

  • Desamor[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-11-2007 | Valoració: 10

    Un poema d'amor... unidireccional, ja que més aviat sembla un crit sense resposta, una demanda sense oferta, una entrega sense acollida.
    Aquests versos breus apareixen carregats de sentiment.
    Senzillament, al final, deixes caure la idea de la invisibilitat de la persona que estima però no és estimada: em sembla ben real!

    Estic encantada de què ens anem llegint i descobrint! Fins la propera, doncs...

    Ara t'envio una abraçada invisible, però ben sincera,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

41945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es