Jo tampoc hi veig.

Un relat de: somniseva

Aquella tarda vàrem decidir anar una estona a la biblioteca. Mentre els nens jugaven amb els llibres, els obrien i els tancaven mil i un cops, mentre anaven d'una estanteria a l'altra, jo em vaig asseure a mirar-los. Últimament em distreia enormement fent-ho. Estava aconseguint només amb aquest simple acte, respondre'm a mi mateixa, molts dels grans misteris de la vida.
De sobte, entre els altres nens, vaig veure a una nena. De pell bruna i dents saltones. La seva roba delatava la seva pobresa. Els seus cabells arrissats com una escarola delataven les seves arrels. Em vaig adonar de seguida que s'apropava extremadament al llibre que estava llegint. Fins i tot acariciava les lletres que resseguia amb la vista, com volent atrapar la seva essència. De tant en tant aixecava el cap quan sentia que eren a prop les altres persones baixetes, és a dir, els altres nens. Se'ls mirava aclucant fortament els ulls al màxim, intentant esbrinar les seves intencions. Quan s'allunyaven d'ella, perquè semblava que no provocava l'interès de ningú, tornava a tirar-se, quasi literalment, sobre el llibre, com dient, deixeu-me entrar en la vostra història que la meva no m'agrada. Semblava invisible als ulls de tothom, semblava com si ningú se n'hagués adonat de la seva ceguesa. I jo allà pensant amb tothom que segur formava part de la seva petita i curta vida i que ningú hagués estat capaç de fer res per ella. I jo allà mirant-la i qüestionant-me la conducta d'aquesta gent que ni coneixia.
Quan els meus nens van estar cansats, em van venir a buscar i ens en vàrem anar.
I al cap d'una estona, em va venir al cap una visió, clara i colpidora. I i jo? Perquè no vaig fer-hi res, jo?. Qui era la que patia una ceguesa aterridora, ella o jo?.


Comentaris

  • Visions parcials[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008

    Has entrecreuat temes molt amplis, amb aquesta reflexió teva.
    La narració d'uns fets aparentment senzills i la descripció d'una situació inicial freqüent en un àmbit conegut, familiar: la sortida amb els nens, la visita a la biblioteca, la diversitat de criatures... es veu interrompuda per l'imprevist, per la diferència, pel contrast.
    La sensibilitat es desvetlla i reflexiona. Els sentiments acudeixen a la demanda.

    M'ha agradat molt la coincidència entre aquest text teu i un de meu que em permeto oferir-te, per si et ve de gust fer una breu lectura: En paral·lel. Espero que, si hi vas, t'agradi; suposo que descobriràs de seguida la proximitat dels plantejaments.
    Aquestes coincidències em permeten sentir més a prop les persones que hi ha a l'altre costat de la pantalla.

    T'envio una abraçada amb els ulls ben oberts,
    Unaquimera

  • Tangents[Ofensiu]
    franz appa | 09-05-2008

    Tracem en el diari trajecte de la nostra vida petites i sovint inconscients tangents amb les vides d'altres persones.
    Encara més sovint, diria, ens passen desapercebudes les que tracem amb les "persones baixetes". Fins i tot les que tenim com a nostres, els nostres fills. Creixen, van, vénen, fan i desfan, i a penes tenim temps d'adonar-nos.
    Comprovar aquesta tangent, identificar-la, qüestionar-se-la i retratar-la, és a l'abast d'algunes sensibilitats especials.
    Gràcies per fer-nos partícips de la teva.
    Aquests regals ens milloren una mica. Ens estenen tangents que no veiem, ens banyen, encara que sigui per uns minuts, amb el tacte necessari per assistir al breu miracle de la comunió amb els humans, petits i grans, que ens envolten.
    La paradoxa és que aquesta sensibilitat comporta la contracàrrega del sentiment de culpa de no prolongar aquesta tangència en un compartir més ample. Segurament és la por al patiment que a això associem el que ens fa tancar tan sovint els ulls.
    A ser cecs tan sovint.
    Una abraçada,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

37345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es