Quan hi ets no et veig

Un relat de: somniseva

Potser em vaig equivocar
Deixant-te marxar
Potser no podia suportar
Imaginar la teva melodia
Excitant, inhòspita, vital i contradictòria
Però amb gust a mel de mandarina

Volia volar amb tu
Agafada de la mà
Però, crec, et feia por
I jo sabia que cauria
En el pitjor dels paranys
Plens de llàgrimes, buits d'alegria
I sense cap de mena de malenconia

T'ho demano, no em deixis marxar

Moment perfecte del dia

Comentaris

  • Sostenir la por per créixer...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 14-03-2008

    ...per ser acompanyant i acompanyada, per deixar que mane la situació i no els prejudicis, les defenses inútils, les resistències o evitacions estèrils.
    Arriscar-se a ser un i a estar en l'altre és un aprenentatge des dels sentiments, que són la vertadera intel·ligència. Així flueix l'autèntic contacte, l'autèntica relació... com la mel de mandarina, tan líquida que es pot beure, suau i intensa a parts iguals.
    Molt sana aquesta aposta pel contacte, pel valor del present. Molt bo demanar ajut a l'altre en aquest camí de dos... Sàvia rectificació.

  • Rectificar[Ofensiu]
    franz appa | 14-03-2008

    Potser ens errem, o no, renunciant a l'acte que presumim que ens comportaria més dolor que sensacions més tèbies (fins i tot que la malenconia, sempre més suportable i passadora que el dolor agut, la punyent sensació de la devastació de la separació radical). Tastar el costat perillós de les relacions, però, és sempre una opció fresca i brillant com una melodia, com el gust de la mel de la mandarina (que ens fas imaginar perquè va darrera d'adjectius contundents com "Excitant, inhòspita, vital i contradictòria").
    Si és possible encara retenir el que hem deixat anar, si podem dir sense por que sigui l'altre, o l'atzar, o un estrany déu o dimoni que habiti en les voltes cegues de l'esdevenir, que ens deixi triar sense opció, sense la voluntat (sense el seny?) el costat perillós, el risc i la vibració del moment... sí, tastarem aquest moment perfecte (rotundament bo i ben dit el final, una conclusió que ens empara tant com ens agita l'expectació generada pels versos que hi desemboquen).
    Una abraçada!
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

37356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es