Poemes nus: La desmesura de l'amor

Un relat de: Dolça Parvati

Per sort, també sóc l'amor,
aquest amor que em subjecta
a la terra i em fa terra,
aqueixa pols que em du el vent
que has respirat no fa molt,
l'aigua que recent t'ha mullat
i que ara rep impregnada
amb escates de pell teua
de fa una estona no molt llarga.
Per sort no necessite la física
de les mesures per a amar-te,
perquè és en la desmesura
on més m'agrada estimar-te.
Ara sí, vull la matèria
del teu cos, per a tocar-te.

Comentaris

  • em portes[Ofensiu]
    jaumesb | 08-05-2008 | Valoració: 10

    paraules i construccions que em serveixen

    moltes gràcies

  • Poema...[Ofensiu]
    Bianca | 25-04-2008 | Valoració: 10

    Poema ple de sensibilitat, molt bell, molt dolç m'ha agradat molt, et felicito.

    Una abraçada

    Thaïs

  • Dolça contraposició[Ofensiu]
    deòmises | 03-04-2008 | Valoració: 10

    amb el poema germà. M'agraden els dos per raons diferents.

    Gràcies, d.

  • Bonic poema[Ofensiu]
    llamp! | 26-03-2008 | Valoració: 9

    i tot i que no ho sembli, té molt d'erotisme, almenys amb aquesta frase:

    "Ara sí, vull la matèria
    del teu cos, per a tocar-te."

    L'estructura d'aquesta frase.... bé és extraordinària. També em quedo amb la frase:

    "perquè és en la desmesura
    on més m'agrada estimar-te."

    Il.limitant l'amor com si estimar no tingués cap límit, estic força d'acord amb aquest plantejament. D'altra banda, no es pot dir el mateix de la llibertat, ja que s'acaba quan comença la de l'altre.

    Ja que el títol esmenta "Poemes nus", m'agradaria saber com són els demés....

    Fins aviat dolçeta.

  • Aparentment contradictori, però en canvi certíssim: no cal la física per a estimar, i tanmateix què seria l'amor sense la matèria, sense la carnalitat ni el tacte?

  • Per sort![Ofensiu]
    somniseva | 25-03-2008 | Valoració: 10

    Per sort tenim l'amor i aquest per sort és desmesurat quan permetem que ho sigui. Tot és qüestió de les decisions del cap que deixen prendre al cor i aquest quan és lliure és pot sentir terra, com tu bé dius.
    Per sort, tu ho has expresat molt bé.

  • Poema ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 25-03-2008 | Valoració: 10

    ... molt sensual, no només et cal la física de les mesures per a estimar-te però vull la física per a tocar-te, molt planer i molt sensual alhora que fresc, sona a amor tendre a amor carnal i de l'ànima.
    Per cert que sí que ets dolça, Dolça. Petons.

  • Anagnost | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Després d'aquella freda i distant mesura de la solitud, aquesta desmesura de l'amor em revifa i m'impulsa, em reconcilia amb la matèria carnal, amb l'objecte directe de l'amor, amb la sensualitat a flor de dits. I m'agrada. Ni un sol mot, ni un, no hi sobra, en aquest poema, que terreja, que es palpa i s'ensuma.
    I com que m'ha agradat tant, només li he trobat un defecte: hauria volgut que tingués una pila més de versos que continuassin delitant el meu egoisme de lector entregat.

  • la desmesura[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-03-2008

    Acarono aquestes dues línies del teu relat.
    "és en la desmesura
    on més m'agrada estimar-te"
    Genial. Gràcies.

  • Per sort[Ofensiu]
    franz appa | 23-03-2008

    Per sort! Els navegantssolitaris troben ribes on reposar de l'angúnia, de la recerca inesgotable de si mateixos, dels dubtes, dels fracassos, de les debilitats, dels tresors i les troballes. Per sort, l'atzar, els déus, el fat, ens duen a braços acollidors, ens col·loquen en diàlegs sense distàncies, en els intervals on és possible el contacte, la física dels cossos que es freguen en els límits dels viatges.
    Diuen que tothom mor sol. Potser sí, però el bagatge, de tot solitari és la companyia, l'amor aconseguit, l'amor guanyat... perquè l'amor és dels qui saben guanyar-lo, construir-lo, edificar-lo en el no-res, amb l'encís d'una mirada, d'una frase, d'un simple tacte, amb la física, com bé dius, amb la física i l'exploració incerta i estrènua dels abismes que ens depara la física.
    Un petó,
    franz

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: