Poema dels Autèntics

no sé si ens coneixem... fa voltes de rellotges ens coneixíem... com passa el temps! ja ja...
llavors, fa temps, quan els dos érem molt petits (ja ja ) ja et deia que m´agradava el teu estil... és rompedor, no clàssic ni massa senzill com el meu... i amb quatre expressions poètiques originals i maquíssimes eleves el poema a una gran alçada...
"vull tenir-ho sense haver de tenir res"... uauau! la millor filosofia de la pròpia felicitat, el muntatge psicològic de gaudir de les coses habituals i dels instants precisos...
m´ha agradat moltíssim i... després d´aquest parèntesi de temps, et seguiré llegint... "como en los viejos tiempos" i gaudint de la teva original i impactant poesia.
un petó i una abraçada

Profund missatge el que ens envies. Busquem dins nostre tota la força i la llibertat més pura, la que viu amagada i amatent a esclatar si la reconeixem i li donem l'oportunitat.
I compartir aquests anhels, desitjos i sentiments més preciats, ser la contadora de contes pels qui volen escoltar la veu que crida en el seu interior.

Gràcies pels teus comentaris, m'omplen els ulls i el cor de somriures...
Una abraçada!

...lliure, felicitat...Llibertat, a la fi!
Autèntiques passions i desitjos volguts... expressats d'una forma tendra i subtil.
Enhorabona pel poema!