Poema de l'oblit

M'ha encantat!
M'agrada molt que el vocabulari sigui ric...i aquí s'hi reflexa això!

Felicitats!

Mariona:
És un autèntic plaer llegir aquest darrers poemes teus, tan condensats i plens de sentiments...
Tot un goig pels sentits!

Una forta abraçada!

FRANCESC

de gran nivell, una concisió enlluernadora, absoluta i precisa.

Una abraçada, gypsy.

...un oblit complert, sinó un racó guardat en la memoria a on ho tanquem a pany i clau. Per això en un moment donat la porta s'obre i retornen els nostres fantasmes.

Una abraçada del que no t'oblida i et segueix llegint.

d'anyorança, que és l'estadi previ a l'oblit dels sentiments. Quan deixem de banda els records i els arraconem al fons de la ment fins que tornem a trobar-los retornats per un petit gest, una olor, un petó (si em de fer cas de Proust, i crec que sí).

Ves quantes coses desperten uns versos ben escrits. Si és que no hi ha com fer-ho amb amor (escriure, vull dir).

Perdona la broma fàcil, però podries canviar el nom del poema per "Poema per l'oblit" Ara seriosament, ja m'agradaria a mi tenir la teva capacitat pel minimalisme despullat i sense pretensions...