Carta a la societat

"Will Scarlett, Ruanda.

A l'altra banda del carrer tres nois corren agafats a les seves metralladores, disparant amb els ulls tancats, no se sap ben be cap on. Escometen contra tot ésser vivent que els aparegui davant. La por s'ha apoderat d'ells, la por que els fa sentir indefensos tot i tenir una arma tan poderosa com una AK a les seves mans. Uns nens que no deuen passar dels 13 anys, de pell bruna, cabells curts i prims, molt prims, tan prims que jo com a especialista forense podria dir-vos que un d'ells té les costelles trencades per dos llocs com a mínim; degut segurament a les pallisses que ha rebut el pobre noi durant "l'entrenament", si es que li podem dir així, que es veu sotmès tot adolescent per entrar a una de les milícies. Un entrenament tan dubtós com és dubtosa la fi d'aquest conflicte.
La guerra porta molts anys malmetent la societat ja i semba que no acabarà així com així, el poder està en mans d'uns quants cabdills rebels que lluiten entre ells i contra l'estat per fer-se am tot el territori ocupable. El govern està a l'exili i sembla que tots els intents per restablir la seguretat al país sòn inútils, potser per les poques ganes que hi posen i pels intents poc afortunats que han fet les forces de la policia.
El descontrol ha obtingut en mi i en el món que em rodeja, un hoste molt acollidor, em sembla; cada dia el veig per tot arreu, primer eren petites pinzellades de descontrol les que em van alertar de que alguna cosa no anava bé, ara em veig immers en un món on regna el descontrol. El Descontrol i amb majúscula perquè sembla un ent, una força superior, s'ha apoderat totalment de mi, ara ja no sé si sóc jo qui pensa o és el Descontrol que em fa pensar.
No m'estranyaria que fos el descontrol l'amo i senyor dels meus pensaments i també de la societat actual. Hi ha una frase feta en la meva llengua, la llengua d'una pàtria apagada, que tot i que no en recordo el contingut explícit, venia a dir que un contingut no té més fi que moure's sense cap destí. És a dir, el món d'avui dia viu sense rumb fix i tothom estira la part del mon que més li agrada cap a ell per pura avarícia.
Ara cadascú, en aquesta illa de descontrol, és més egocèntric i avariciós que mai, ningú es fia de ningú. ningú pensa pels altres.
Tot i que la Llei internacional humanitària, els Protocols I i II addicionals a les Convencions de Ginebra de 1949 i la Convenció de l'ONU sobre els drets de l'infant consideren els 15 anys l'edat mínima de reclutament i que a hores d'ara, reclutar menors de 15 anys és, per tant, un crim de guerra sobre el qual té jurisdicció la Cort Penal Internacional, aquí hi ha nens de 10 i 11 que encara lluiten, ja que aquests tipus de lleis en un lloc de guerra, desgraciadament, ja no funcionen.
Rosenblatt al 1983, no sé si ho recordaran va dir "ésser combatents els fa sentir necessaris i importants els fa sentir en companyia d'herois" i a vegades si que es veu, algun adolescent de 15, 16 o 17 anys que ho sent això, però no els de 12, 13 i 14 anys, els quals lluiten pel simple fet que no tenen cap altre alternativa.
Els tres nois que he vist abans, no crec que arribin a lluitar per sentir-se en companyia d'herois.
Ara un avió ha passat per sobre el meu cap, i se que ja no podré escriure més de tres paraules, moriré aviat, deixo aquest text aquí perquè algú s'adoni del que està passant.
Adéu.

Doncs no, no he mort, la bomba ha esclatat sorollosa i cruel a uns 800 metres al nord, allà on hi havia una antiga seu del partit revolucionari.
Aquesta carta es veurà interrompuda diverses vegades ja que tinc por, tinc por que em caigui una bomba aprop i mori, mori sense que aquesta carta no arribi a ningú.
Per tant am l'objectiu de no fracassar en la meva missió autoimposada de fer veure el món els difícils moments que visc i viu la meva societat. Intentaré resumir en grans trets els problemes que ens han portat a aquesta guerra, perquè no es tornin a repetir o si més no s'intentin evitar.

Els problemes principals han estat:

- La falta d'aigua.
- L'opressió d'ideals que ha comportat l'esclat d'ideologies i l'unió d'aquestes per enderrocar al govern,
- Un govern que si més no, ha fallat a la població que el va votar.

Un altre avió està.....