Relat reversible II

Un relat de: joan vellve

Dues cames enfonsant-se en la sorra
marcades per el temps, les mines i el vent,
cansades de córrer entre tanta gent,
en un món en que el record s'esborra.

Dues cames que han patit fam,
la desgràcia de la guerra,
l'odi del més gran
i el menyspreu del que tot ho esguerra.

La marca del seu peu
ha quedat més que oblidada,
però les ferides en els seus peus
quedaran per sempre marcades.

Qui els dirà que no han caminat endevant,
que fa temps que caminen enrera,
que han estat sotmeses a l'engany
d'aquells que volien d'elles el que no eren?

Encara patiran fam,
encara patiran guerra,
però el que ja no patiran
és el meu engany.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer