Natura I El declivi de la raó.

De tots és sabut que l'home és un animal més, un animal però que ha estat dotat de l'ús de la raó i que per aquest fet ha pogut desenvolupar coses tan sorprenents com múltiples llenguatges, tecnologies que ens han ajudat a desempouar altres i més i més. Si seguíssim estirant la corda del que ens ha portat a fer la raó arribaríem a límits insospitadament llunyans al que s'hauria pogut pensar primer. Com a límits que són perquè tot i que el progrés que tenim és continu no és infinit, doncs tenim certes mancances i està clar que molta gent creu que les suplirem en breu o en un termini de temps una mica més gran gràcies al gran dot que tenim, la raó.
Aquesta però no és la meva visió la meva manera de veure les coses em diu que la raó està en els seus finals però que segueix lluitant per a obtenir els resultats esperats d'ella.
Molts pensareu que no, que a la humanitat li queda molt temps i està clar que jo no parlo de una setmana ni molt menys, però cada cop veig més clar l'afloració de la naturalesa humana per davant de la raó.
Hi ha moltes definicions de la naturalesa humana, però jo crec que com a tal la més acurada és.... "homo homini lupus" en les seves bases l'home segueix essent un animal en busca de la supervivència en tots els sentits. La cada cop més clara idea de "trepitja i no seràs trepitjat" està agafant una posició privilegiada en els caps de moltes persones, també és cert que existeixen altres grups humans on aquesta idea és repudiada, però precisament perquè la idea és repudiada aquest mai podran fer res en contra dels altres. Si un no vol trepitjar però n'hi ha d'altres que tant els fa, els segons acabaran trepitjant i pujant esglaons en la nostra més que dubtosa estructura social. També és cert que no sempre els trepitjats són uns sants, simplement són persones igual que els altres però que no han tingut temps de trepitjar abans.
La raó humana doncs ens hauria de donar solucions totalment contraposades al trepitja i no seràs trepitjat ja que clarament en aquest afany de supervivència és veu la naturalesa cruenta de l'home. L'home d'alguns animals, genèticament parlant, no es diferencia més que per un tant per cert que oscil·la entre el 20% i el 2% i si la raó és part del que ens resta però no tot, vol dir que la raó ha de ser més forta que el 90% de la resta. La feina de la raó doncs no és pas fàcil i menys si tenim en compte que sembla que hi hagi grups humans que la repudiïn i la menyspreïn fent guerres per la supremacia de certes regions o ètnies i amb això no només em refereixo a la guerra que a tots ens ve al cap ara mateix si no que també amb la massacre perpetuada a ruanda. Com bé debeu saber molts la raó que tenien els Utis i els Tutsis en lluitar va ser perqué els francesos van colonitzar la zona i buscant simplement la seva comoditat administrativa van dividir als nadius entre utus i tutsis segons el nombre de vaques que tenien, i tant van arribar a dividir-los amb els seus negocis, que ells mateixos es van enfrontar entre si, i els fills d'aquells van arribar a creure's que eren una cosa o l'altra i ara es maten entre ells. No són ètnies culturals no religioses ni res de semblant, són el fruit dels negocies de França. Per tant plantegem que la gran raó humana en busca de la seva comoditat ha aconseguit que milions i milions de persones tot i iguals, creient-se diferents es matessin "entre si". Sé que aquesta és una explicació molt senzilla però no vulgueu acusar-me la meva raó intenta facilitar-me les coses.
Amb tot la conclusió on vull arribar és que la Natura humana cada com sembla que, ja no em ficaré si per l'afany de poder o la necessitat en si mateixa d'esdevenir llops , estigui guanyant de carrer a la raó. És doncs perquè la naturalesa tendeix a solucions ràpides i destructives, si destrueixes ja no hi pot haver problema, i en canvi la raó tendeix a respostes elaborades, però que necessiten d'un temps d'incubació i som nosaltres mateixos que no permetem que el temps transcorri com és degut, demanant accions immediates per problemes que no les poden tenir,i com que és més fàcil borrar que redissenyar ( permeteu-me un símil amb la meva carrera, dissenyador industrial) ja que parteixes de zero i no has de pensar. Aqui el problema, tots tendim si podem a no pensar fet que ens porta a apropar-nos més a la natura que a la raó. I en un futur o les tornes canvien radicalment o la raó cada cop estarà en decaiguda...per desgràcia de tots.