Relat reversible I

Cinc eren les vegades que tímidament havia intentat llegir aquell paràgraf i cinc eren les vegades que s'havia perdut entre paratges que el llibre no marcava. Un lector audaç hauria deixat de intentar-ho per així plantejar-se el perquè de tantes idees incompletes en el seu cervell, però ell era incapaç de deixar que una història d'una nit afectes a la seva lectura nocturna dels diumenges, la més plàcida de la setmana acostumava a dir, la única nit on tothom dormia. Tres van ser les vegades que va tornar a intentar refer el fil del text, però llavors a la tercera, fins un lector compulsiu com ell havia entès que seguir per orgull era més o menys una ofensa al text. Una dutxa l'hi aclararia les idees, l'aigua seria l'oblit de la història d'una nit.

La dutxa havia transcorregut de manera normal l'espina seguia clavada i ni una bona banyera l'hauria desclavat, ho sabia i la tindria fins que una altre espina es clavés amb més força, llavors l'oblit faria la seva feina.

Sabia perfectament quina era la causa indiscutible del seu mal de cap, havia seguit el que l'ètica li deia i ara se n'arrepentia, la seva voluntat havia estat aixafada per un sentit ètic imposat a una societat en que no creia, però tot i així en seguia les regles.
"Coneixes una noia, et cau simpàtica, és atractiva, es deixa portar i vas tu i perquè vols et fas enrere" es repetia, ni ell sabia perquè no havia aprofitat l'oportunitat brindada que tant havia buscat però el fet és que ja no podia fer-hi res.

Sovint tenia al cap que la societat era un ent que anava en contra de tots i cada individu
que la formava per definició, que aquesta era la seva funció, una funció que sota els ulls d'un adolescent complia perfectament. Qui havia imposat regles que anaven contra la natura de les persones? En què es basaven les lleis de l'ètica i la moral si no en el record d'una religió que s'autocontradeia a cada pas que donava?. Quin sentit tenia estar tancats sota els murs antinaturals d'una societat capitalitzada i en constant autoexplotació? Reflexions d'un adolescent que simplement eren esborrades cada cop que s'autorepetia que la culpa no era de la societat, si no simplement seva, que ell no havia gosat seguir endavant, que en el moment degut havia triat la via del covard i deixar enrere oportunitats. Qui era ell per jutjar a una empresa que havia funcionat i controlat tota la humanitat si ell no podia controlar-se ni ell mateix.

Pensava massa, necessitava relaxar-se. Deixar que la seva ment deixes de funcionar al 200%, volia deixar d'analitzar cada frase, sentir-se lliure per fer i no ser jutjat. Necesitava fugir d'on fos que estés, necesitava masses coses que no l'hi eren dades. Necesitava dormir i un tranquilitzan l'ajudaria.