Poema 2

Un relat de: cabopolonio

Digue´m que m´estimes
encara que sigui un somni,
digue´m que em desitges
i et prometo que et creuré.

Si sentissis el que sento,
si entenguessis el que intento,
no voldries ser tan lluny.

Si fos per mi,
seria al teu costat
perquè m´expliquis què t´ha passat
Però avui, m´he despertat
per culpa d´una veu extranya,
que em deia que era el dia per tornar a començar.
Deixo tot això amb l´esperança que demà
no sigui massa tard...

La tendresa avui és dolor,
Per què no et puc tenir una nit sencera ?,
tenir-te ben aprop sense ser meva.

Espero al menys que les hores compartides
et provoquin un somris,
ara que ja no m´estimes
tant de bo siguis feliç,
que des que comença el dia
fins a l´hora de dormir
una veu tendre i sencilla
endolceixi el teu camí
que la sort que ara et gira l´esquena
et retorni l´amor que fins ara has donat.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    peres | 02-11-2004 | Valoració: 9

    gràcies per la visita, cabopolonio.

    aquesta foto, és de l'escola de gaudí del carrer ganduxer de bcn, no? hi vas estudiar?

    el poema m'ha agradat molt...